Desenes de milers de persones, amb líders indígenes al capdavant, van reclamar ahir justícia climàtica i social en el marc de la COP26 de Glasgow, en vigílies que la cimera de l’ONU entri a la recta final a la recerca d’un pacte que eviti que les temperatures pugin més de 1,5 ºC a final de segle.

«Aquí estem tots marxant no només per nosaltres: pels animals, pel món vegetal, per tot allò espiritual. Les estrelles acompanyen avui aquest camí. No hi ha fronteres, no hi ha religions, no hi ha colors. Som tots una gran família, la família humana», va declarar el maputxe xilè Calfín Lafkenche a l’inici de la marxa.

Sota una intensa pluja, amb cops de vent que va anar amainant durant el dia, fins a 100.000 persones, segons els col·lectius convocants del Dia Global de la Justícia Climàtica (xifra no confirmada per la policia), van participar en la marxa.

La protesta es va iniciar a Kelvingrove Park a les dotze del migdia, a les proximitats del recinte on se celebra la COP26, i va travessar Glasgow per acabar al parc de Glasgow Green. En paral·lel, l’activisme climàtic havia convocat per a ahir rèpliques de la protesta a 200 punts del món, des de Seül a Rio de Janeiro, passant per Manila, Mèxic DF, Lisboa, Los Angeles o Nairobi.

Entre gaites, trompetes i batucades, però també paraigües i màscares sanitàries, la gran marxa del clima es va desenvolupar en un ambient festiu i familiar amb aroma altermundista i missatges contra el capitalisme, el consum de carn, l’energia nuclear o a favor dels refugiats polítics.

Els organitzadors van voler cedir el protagonisme als «pobles originaris» com a símbol global de l’activisme climàtic. «L’indigenisme és el clima. Els pobles indígenes són la natura, són els espais, els que protegim que tothom respiri. No hi ha cap altra alternativa. Som natura. Estem tenint un petit reconeixement, però encara falta molt camí per recórrer», va explicar Calfín.

A pocs metres, la diputada federal brasilera del Partit Socialisme i Liberdade Vivi Reyes va assenyalar que s’havia sumat a la marxa per protestar per la política «contra el medi ambient» del president del seu país, Jair Bolsonaro, i reivindicar que l’acció climàtica tingui com a base «una consulta als pobles originaris».

«Segur que els dinosaures també pensaven que els quedava temps», «Prou excuses», «No podem beure diners», «No hi ha planeta B» o «Salvem el nostre futur» van ser alguns dels eslògans que es van poder veure a la gran mobilització social de la COP26 entre banderes escoceses, tibetanes o palestines, on els missatges transcendien l’ecologisme i reivindicaven des d’equitat social fins a la pau al Sudan.

La marxa va tenir lloc un dia després que uns 25.000 joves, amb l’activista sueca Greta Thumberg i la ugandesa Vanessa Nakate al capdavant -també presents ahir-, recorreguessin els carrers de la ciutat escocesa que fa de seu de la cimera de les Nacions Unides per exigir als líders polítics que acabin amb el «bla, bla, bla» de la COP26 i aportin solucions immediates a la crisi climàtica.

Les dues mobilitzacions pretenen convertir-se en una crida d’atenció que impulsi les negociacions de la COP26, que conclou divendres que ve sense que, per ara, s’hagin produït avenços que suggereixin que es complirà l’Acord de París del 2015 per evitar que les temperatures avancin més de 2ºC respecte els nivells anteriors a la Revolució industrial, amb l’objectiu de limitar l’avenç a 1,5 graus.

Informes demolidors

Segons el darrer informe de les Nacions Unides actualitzat amb els nous compromisos de 14 països, les emissions globals de CO2 van camí de créixer un 13,7% per al 2030 respecte el 2010 en lloc de caure un 50% com haurien de fer de si es vol mantenir l’objectiu de 1º,5 ºC. Aquesta mateixa setmana, l’organització científica Global Carbon Budget va assenyalar que les emissions de diòxid de carboni repuntaran el 2021 a prop dels nivells previs a la pandèmia, després d’experimentar un descens del 5,4% el 2020.

La Generalitatmulta 3 empreses amb 6,5 milions

La Generalitat va comunicar ahir que sancionarà amb una multa de 6,5 milions d’euros tres empreses instal·lades a Catalunya per superar els nivells de contaminació. Des del Govern no es va facilitar el nom de les empreses, encara que la Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va explicar des de Glasgow que «són casos greus i algun de molt greu». La consellera va llançar l’advertència al sector privat que seran «molt exigents» amb els objectius climàtics perquè «tots hem de remar en la mateixa direcció».