Pocs són els dirigents que han evitat veure qüestionades algunes, si no la majoria, de les seves accions per gestionar la pandèmia de la covid-19. Més d’un any després que esclatés tot, són diversos els polítics que han estat investigats per les seves decisions. Es podria haver reduït l’impacte? Podrien haver-se evitat algunes morts? Les seves decisions estan sota el punt de mira.
Trump, el president escèptic
L’anterior president dels Estats Units, Donald Trump, va ser molt criticat per la gestió de la pandèmia, en minimitzar el risc del coronavirus i burlar-se de les mesures sanitàries per evitar-ne la propagació. El seu govern va aturar un pla general de distribució de mascaretes i va pressionar les autoritats sanitàries perquè edulcoressin les seves consignes per accelerar la tornada a la normalitat. Els Estats Units són el país que més morts ha registrat al món a causa de la covid-19 (més de 740.000).
Brasil: investigació parlamentària contra Bolsonaro
Brasil és el segon país del món amb la xifra de morts més alta: 600.000 persones. Ara, una comissió d’investigació del Senat demana que s’acusi el president d’extrema dreta, Jair Bolsonaro, del delicte (entre altres) de «crims contra la humanitat», en haver «exposat de manera deliberada» els brasilers a «un contagi massiu» amb els seus discursos anticonfinament i el retard en la campanya de vacunació. El president parla d’una «farsa». Els seus suports al parlament li evitaran, segurament, enfrontar-se a un procés de destitució, cosa que demanen els opositors al carrer.
Regne Unit: investigació el 2022
Al Regne Unit (que suma més de 140.000 morts), el primer ministre Boris Johnson va anunciar l’obertura el 2022 d’una investigació independent, cosa que reclamava l’oposició sobre la seva criticada gestió de la pandèmia. A mitjans d’octubre, un informe del parlament ja va assenyalar el tardà confinament i «greus errors» com les raons d’un «dels fracassos de salut pública més importants» en la història del país. «Es podrien haver evitat milers de morts» si les autoritats no haguessin apostat al principi per la immunització col·lectiva.
Itàlia: un alt responsable de l’OMS, investigat
La fiscalia de Bèrgam, epicentre de la primera onada a Itàlia, va obrir una gran investigació a principis del 2020 sobre la mala gestió de la crisi. Els resultats es coneixeran el gener del 2022. L’italià Ranier Guerra, un dels onze directors generals adjunts de l’Organització Mundial de la Salut, està acusat d’amagar un informe de l’organisme que assenyalava l’obsolescència dels plans de prevenció de pandèmies d’Itàlia. Guerra va ser el director de prevenció al ministeri italià de Salut entre 2014 i 2017, per la qual cosa se l’acusa de no haver-lo actualitzat. Guerra afirma que el programa «era considerat vàlid el 2016» i que havia «deixat un avís perquè fos actualitzat». La fiscalia l’acusa de fals testimoni.
França: exministra de Salut investigada
A França, el tercer país d’Europa amb més morts pel virus (més de 117.000), la ministra de Salut quan va començar la pandèmia, Agnes Buzyn (que va deixar el lloc el febrer del 2020 per presentar-se a les eleccions a l’alcaldia de París), està sent investigada des del setembre pel Tribunal de Justícia de la República per «posar en perill la vida de tercers» durant la seva gestió de l’epidèmia. Aquest tribunal, l’encarregat de jutjar els membres del govern per delictes comesos durant el seu mandat, també està investigant l’actual ministre de Salut, Olivier Veran, i l’anterior primer ministre, Edouard Philippe.
Àustria: procés per un focus de contagi
Al setembre va començar a Viena el primer procés d’una sèrie de denúncies de les famílies de les víctimes austríaques de la Covid-19. Es busca dilucidar si les autoritats haurien pogut evitar la formació d’un focus de contagis en una estació d’esquí que va causar 32 morts. Més de 6.000 persones de 45 països formen part de l’associació que reagrupa aquestes denúncies.
Índia: una onada devastadora
Entre l’abril i el maig del 2021, l’Índia va patir la pitjor onada de la pandèmia de coronavirus, amb pics de més de 400.000 contagis i 4.000 morts diaris, que va saturar els hospitals i va provocar la mort de malalts per falta d’oxigen i equipaments mèdics essencials. La gestió del govern central va ser molt criticada i va acabar als tribunals. Una comissió del govern regional de Nova Delhi treballa en un informe sobre les morts provocades per l’absència d’oxigen. Diversos responsables del partit del primer ministre Narendra Modi, i de l’oposició s’enfronten a un procés per emmagatzemar medicaments indegudament.
