Ja fa nou dies que governs de tot el món debaten a la Cimera del Clima de Glasgow (COP26) sobre com fer front a totes les cares de la crisi climàtica. S’ha parlat, i molt, de la diferència entre les mesures pactades per frenar l’avenç de l’escalfament global i les que realment ho aconseguirien. També s’ha discutit amb poques ganes sobre com es lliuraran les ajudes als països del sud global que, malgrat ser els menys contaminants, són els que estan patint les conseqüències més greus de la crisi ecològica.
Encara hi ha moltes qüestions incertes, però, després de més d’una setmana de negociacions, el temps del debat arriba al final. Glasgow ha de començar a definir el text final de l’acord d’aquesta cimera; el compromís que podria (o no) canviar el futur del planeta. Només falten tres dies perquè la trobada acabi i, segons va dir el president de la COP26, Alok Sharma, «encara queda una muntanya per escalar».
«Cal anar més enllà»
Estem fent progressos, però encara queda molt per fer en els propers dies. Els compromisos pactats fins ara suposen un avenç però necessitem anar més enllà per aconseguir l’objectiu dels 1,5 graus», va argumentar el portaveu de les negociacions en una roda de premsa. L’organització de la cimera preveu que, si no hi ha cap imprevist, avui es publicarà el segon esborrany de les negociacions i divendres s’anunciarà el resultat final.
Un dels temes més controvertits que hi ha sobre la taula està relacionat amb els mecanismes de transparència que, d’ara endavant, els països hauran d’aplicar per demostrar els nivells de pol·lució. El fet que fossin els mateixos governs els que calculessin els nivells d’emissions generava dubtes sobre la veracitat dels balanços. Una investigació recent del diari The Washington Post, de fet, revela l’«enorme bretxa» entre els balanços que els governs lliuren a l’ONU i les reduccions que, efectivament, estan fent. Per això mateix, una de les propostes que s’estan treballant durant aquesta cimera és la creació d’un comitè científic independent encarregat de monitoritzar els nivells d’emissions globals i fer balanç de qui realment compleix els seus compromisos i qui no.
Mentre que a l’interior de la COP26 es continua parlant de crisi climàtica en termes tècnics, polítics i econòmics, als carrers de Glasgow el discurs és un altre. Ahir al matí, desenes d’activistes es van tornar a concentrar a les portes del recinte per fer sentir la seva veu. Portaveus dels pobles originaris del Brasil, per exemple, van titllar les polítiques mediambientals de Jair Bolsonaro de «crim contra la humanitat, un genocidi i un ecocidi». També van retreure que, una vegada més, les negociacions sobre el futur de l’Amazones no estiguin tenint en compte les persones que habiten aquestes terres: els indígenes.
Desconnexió «amb el carrer»
Una de les queixes més repetides per activistes i manifestants és «la desconnexió entre el carrer i la taula de negociacions». Aquest any, els protocols COVID-19 han blindat, encara més, la zona on es desenvolupa el debat polític. Ara mateix, de fet, per accedir al recinte on es prenen aquestes decisions cal una acreditació oficial (només disponible per a un nombre limitat d’assistents), una prova d’antígens negativa i passar per múltiples controls de seguretat. A la pràctica, això suposa més d’un quilòmetre de distància entre l’epicentre del debat polític i el lloc on la ciutadania expressa les seves inquietuds.
Els activistes temen que, un any més, la Cimera del Clima es tanqui amb un acord massa feble i massa difús per fer front a l’avenç de la crisi climàtica. I això que, segons certifiquen innombrables informes, milions de persones a tot el món ja estan exposades a algunes de les conseqüències més devastadores. Per mostrar la gravetat del problema, ahir un grup d’activistes va utilitzar les aigües de riu Clyde, que voreja el recinte de la COP26, per mostrar com l’augment del nivell del mar continua avançant.
