La Cimera del Clima de Glasgow (COP26) va entrar en temps de descompte. Hores abans de l’enèsima nit de negociacions, que previsiblement s’havia d’allargar fins a la matinada, ahir a primera hora es va publicar l’últim esborrany d’uns acords clau per al futur del planeta. El text reforça el missatge contra les fonts d’energia contaminants i demana als països accelerar l’eliminació progressiva de l’energia de carbó i dels subsidis ineficients per a combustibles fòssils. Aquesta petició ja apareixia a l’esborrany de dimecres, però a la recta final de les negociacions sembla que va canviar el llenguatge. A la nova versió del redactat, la menció als combustibles fòssils queda una mica diluïda en una crida més genèrica sobre la necessitat d’apostar per fonts d’energies netes. Tot i que no es detalla cap tipus de calendari, de mesura o de compromís concret per aconseguir-ho. Això sí, és la primera vegada que un text d’aquest tipus titlla els subsidis al petroli, carbó i gas com a «ineficients».

L’últim esborrany dels acords de Glasgow també reforça el missatge sobre la necessitat d’accelerar la reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle. El text, de fet, recorda que per limitar l’augment global de les temperatures a un màxim d’1,5 graus de mitjana cal tallar les emissions com a mínim un 45% abans del 2030 i arribar a un zero net per al 2050. Dit això , el document «convida els països a considerar més accions per reduir les seves emissions» abans que s’acabi la dècada. Així mateix, el text reclama a tots els governs que encara no hagin lliurat els seus plans actualitzats sobre com aconseguir aquest objectiu a fer-ho abans de l’any que ve. També demana que cada cinc anys els governs lliurin un pla detallat sobre les seves emissions previstes per a la dècada següent.

La petició, llançada amb un llenguatge força contundent per a aquest tipus de text, sembla que va generar butllofes a la taula de negociació. De fet, segons constata un altre dels documents tècnics publicats només unes hores abans del tancament d’aquesta edició, alguns governs impugnen aquesta decisió i demanen reobrir el debat abans de tancar l’acord.

Als passadissos de Glasgow, els rumors apuntaven que l’Aràbia Saudita estava entre els governs que més pressionava per canviar aquesta part del redactat. El text final necessita sumar el consens de les 197 parts abans de ser aprovat de manera definitiva. Així que tot apuntava que el debat seria intens.

Segons reflecteix aquest darrer esborrany, després de dues setmanes de debat, els països sí que han aconseguit tancar un acord per crear un organisme extern per monitoritzar el desplegament de les polítiques climàtiques. Aquest nou programa, liderat per les Nacions Unides, presentarà informes anuals sobre l’evolució dels nivells d’emissions de cada país. El primer balanç es publicarà l’any que ve, durant la següent edició de la Cimera del Clima, que tindrà lloc a Egipte. Encara que sembli una qüestió purament diplomàtica, l’objectiu real d’aquest programa no és cap altre que evitar que els països facin trampes i declarin que estan contaminant menys del que fan realment. Així que si més no això sí que suposa una bona notícia.

Un altre dels punts crítics que havia de prendre forma al tancament d’aquesta edició està relacionat amb els fons que fa més d’una dècada els països rics van prometre lliurar als estats en vies de desenvolupament per fer front a l’avenç de la crisi climàtica. L’últim esborrany del text crida a «mobilitzar» tots els recursos possibles per consolidar els 100.000 milions de dòlars anuals per al 2025. Aquests dies, diversos governs i entitats financeres han promès augmentar la seva aportació a aquests fons. Tot i que encara no està clar quan i com es farà.

Recta final de les negociacions

Va ser així com el text final de la Cimera del Clima va anar agafant forma a contrarellotge. En la recta final de les negociacions, una paraula, una coma o la forma verbal d’un verb ho podia canviar tot. Segons mostra aquest darrer esborrany del debat, en alguns punts el llenguatge es matisa. En altres es reforça. En el moment de tancar l’edició tot apuntava que, en aquest tram final del debat, el principal objectiu era polir detalls tècnics. No s’esperaven grans canvis ni grans anuncis. Tot i que qui sap, tot pot passar a Glasgow.