Glasgow va prometre ser el principi del final de la crisi climàtica. Un punt d’inflexió. Una trobada que, a diferència de les seves predecessores, de veritat aconseguiria frenar l’avenç catastròfic de la crisi climàtica. Però després de dues setmanes d’intens debat i uneixes negociacions que s’han estès molt més enllà del «deadline» oficial, la Cimera del Clima (COP26) acaba amb la promesa unànime dels governs que l’any que ve presentaran polítiques climàtiques més ambicioses però amb una decebedora rebaixa sobre el compromís global per a reduir els combustibles fòssils. Sobre el paper, la conclusió del debat es pot llegir com un mig èxit o un mig fracàs, en funció de com es miri. Però de cara a una societat cada vegada més conscienciada i a una comunitat científica que alerta de la necessitat de prendre accions urgents, serà complicat argumentar que Glasgow ha anat bé. El veredicte no ha estat a l’altura de les expectatives.
En el balanç més optimista de la cimera destaca, per exemple, l’inesperat acord de cooperació entre els Estats Units i la Xina, que a partir d’ara prometen treballar de la mà per a reduir les seves emissions de gasos d’efecte d’hivernacle abans que acabi aquesta dècada, o la promesa de l’Índia d’arribar a zero emissions en 2070. També promet l’ampli ventall de pactes globals, tancats al marge de les negociacions oficials, per a posar fre als vehicles contaminants o la desforestació. Molts també veuen amb bons ulls que, per primera vegada en un document d’aquest tipus, els països acceptin incloure un esment explícit a la urgència del moment, a la necessitat de limitar l’augment de les temperatures a 1,5 graus i a l’objectiu de retallar les emissions globals un 45% abans de 2030 i arribar a zero net cap a mitjan segle.
En el tancament final de les negociacions, l’esment sobre l’inici de la fi dels combustibles fòssils ha estat matisada, una vegada més, pels principals consumidors de carbó, petroli i gas del globus. El text ha estat canviat a última hora a petició de l’Índia, que ha demanat pactar una reducció (i no una eliminació) del carbó. Diversos delegats han expressat la seva «més profunda preocupació» per aquesta modificació. També s’ha mostrat molt pesar pel fet que no s’han traslladat en cap pla, mesura o calendari específic per a abordar aquesta qüestió. Sobretot vista la diferència abismal entre el que necessitem fer i el que estem fent per a frenar l’avanç d’aquesta crisi.
Parlar de solucions front la crisi climàtica en termes de futur és sinònim de fracàs en un món on els extrems climàtics ja creen estralls i amenacen amb un futur encara més devastador. Preocupa, d’una banda, veure com els pactes globals es posposen una vegada i una altra. Igual que va passar a Madrid i en moltes, massa, cimeres anteriors on després de setmanes de debat sol es va acordar continuar debatent en els anys següents.
En aquestes setmanes, en la taula de debat de Glasgow s’ha parlat, i molt, de com la crisi climàtica és fruit de les emissions desproporcionades que durant dècades han produït els països rics i que ara estan causant estralls en el sud global. Per això mateix, a més de plantejar mesures per a frenar l’avanç del problema, un dels principals objectius d’aquest Cim era fixar els mecanismes per a pal·liar l’impacte d’aquesta crisi en les zones més vulnerables del planeta. Aquesta promesa també s’ha quedat en res després de la publicació d’un pacte on no s’especifica cap mecanisme per a compensar les «pèrdues i danys» en el sud global. Només s’esmenta la gravetat de problema i la necessitat de brindar ajuda, però s’ajorna la creació d’un full de ruta un any més.
Aquestes promeses a llarg termini han estat rebudes amb molt pesar per uns països que, ara com ara, ja estan sofrint les devastadores conseqüències del desastre ecològic i que encara no saben si aguantaran el pols a una crisi que s’extrema cada vegada més.
«Artivistes» de l’ONG Extinction Rebellion van oficiar ahir en el cementiri de la ciutat de Glasgow un funeral simbòlic per la COP26 , «morta» al seu judici per la falta d’ambició dels líders mundials. Una personificació de les diferents edicions de la Conferències de les Parts (COP) que s’han celebrat fins ara van peregrinar enfundades en un dol rigorós des de la catedral de Glasgow fins a la necròpoli, on se’ls va donar sepultura entre els antics mausoleus de la ciutat escocesa. «És una tràgica història de fracassos, hem tingut molts anys per a resoldre aquesta crisi», va denunciar Cathy Allen, portaveu d’Extinction Rebellion, qui representava a la primera COP, celebrada el 1996 a Berlín, «i encara aquí estem, en la COP26 i no hi ha un acord vinculant». Durant el seu ascens cap al descans etern, els cims del clima van ser acompanyades pels grups «artivistes» de Red Rebels i els seus germans escocesos Blue Rebel. «Representem a la gent i a l’ecosistema que ha mort en cada COP que ha fracassat», va explicar la jove brasilera Mini Pereira disfressada de COP5.
Rèquiem ecologista per la COP26
efe/ddg. glasgow
