El president dels Estats Units, Joe Biden, té la intenció de presentar-se a la reelecció del càrrec l’any 2024, tal com va confirmar la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki. Aquesta declaració es va produir després que el diari Político publiqués la setmana passada diverses informacions en què s’enumerava una sèrie de demòcrates que es postularien com a candidats de la formació en cas que Biden fes un pas al costat. Després d’això, el president s’hauria posat en contacte amb membres del seu cercle més proper, inclosos assessors, per tranquil·litzar-los sobre la intenció de presentar-se a un segon mandat. «És la seva intenció», va dir Psaki, segons Europa Press. En el moment d’aquestes futures eleccions, Biden tindria 82 anys al començament del seu possible mandat, si bé ja ostenta el rècord de ser el president més gran en el moment de la presa de possessió el gener d’aquest any. El mateix Biden es va definir com una figura de transició dins del Partit Demòcrata, però també com una gran opció per fer fora el que llavors era president, Donald Trump, del despatx oval.

Per altra banda, poc importa que el missatge oficial de la Casa Blanca, l’Administració de Joe Biden i la Reserva Federal insisteixin a considerar «transitòries» les causes que estan disparant la inflació. Amb pujades de preus que han assolit als Estats Units el 6,2% anual, l’acceleració més ràpida al país des del 1990, cada cop més ciutadans veuen els costos incrementats de béns com aliments o gasolina com una «gran crisi», una visió que està contribuint a fer que els índexs d’aprovació de Biden caiguin en picat a les enquestes. I en aquest context, amb preus de la benzina que als Estats Units han pujat un 61% en un any fins a assolir cotes no vistes des de fa 14 anys, s’emmarca la decisió adoptada pel mandatari d’acudir a la Reserva Estratègica de Petroli i alliberar 50 milions de barrils de cru per intentar abaratir els preus i combatre el desajust entre oferta i demanda.

Segons va avançar la Casa Blanca, el Departament d’Energia començarà al desembre a posar 32 milions de barrils de cru disponibles a través d’un mecanisme d’intercanvi, segons el qual tornaran a la Reserva Estratègica els propers anys, concretament entre el 2022 i el 2024. Els altres 18 milions de barrils inclosos al pla sortiran d’una venda de petroli que el Congrés ja havia autoritzat prèviament i que ara simplement s’avança. La Casa Blanca de moment no pot calcular quan els ciutadans nord-americans començaran a notar els efectes a la butxaca. Washington, que amb 620 milions de barrils té la reserva estratègica de petroli més gran del món, no fa aquest pas en solitari. De fet, fa setmanes que negocia amb altres països i l’anunci de la seva acció es produeix en paral·lel a altres mesures que s’adoptaran a la Xina, l’Índia, el Japó, Corea del Sud i el Regne Unit.