«Atrevir-se a més progrés. Aliança per la llibertat, la justícia i la sostenibilitat». Aquest és el títol de l’acord de govern presentat ahir pels socialdemòcrates de l’SPD, els ecologistes dels Verds i els liberals de l’FDP. Gairebé dos mesos després de les eleccions federals, els tres partits han aconseguit tancar un document de 177 pàgines que ha de ser la base per a una fórmula de govern social-liberal, popularment coneguda com a coalició semàfor a Alemanya pels colors dels tres partits -vermell, verd i groc-.
L’acord és històric per molts motius: en primer lloc deixarà enrere 16 anys de Govern ininterromput dels conservadors de la CDU-CSU i posarà fi a l’era Merkel, encara cancellera en funcions; en segon, serà el primer Govern conformat per aquests tres partits a nivell federal a la història del país; i, finalment, tornarà a la cancelleria un socialdemòcrata. El candidat de l’SPD, Olaf Scholz, veu complert el seu objectiu de presentar un acord de govern abans de finals d’any. L’encara ministre de Finances en funcions podria ser investit com a cap de Govern la segona setmana de desembre.
Amb la covid desbocada
El pacte arriba, a més, en un moment en què Alemanya necessita mesures urgents per fer front a la quarta onada de contagis de la pandèmia. El país registra cada dia un nou rècord de nous casos de covid. La interinitat de l’actual Govern fa més complicat prendre decisions ràpides i efectives per fomentar la vacunació –relativament baixa en certs contextos de la UE– i frenar un repunt dels contagis que ja posa contra les cordes el sistema sanitari a algunes regions del país.
La descripció de l’acord reflecteix la complexitat de les negociacions. Cadascun dels substantius destacats a l’inici del document correspon als interessos particulars dels tres partits i els seus votants: «llibertat» per a l’FDP –amants dels drets de l’individu i de la iniciativa privada–, «justícia» per a l’SPD -la bandera històrica del qual és la redistribució de la riquesa sense posar en dubte el sistema capitalista- i la «sostenibilitat» per a Els Verds -fa dècades que posen a l’agenda la lluita contra la crisi climàtica, les conseqüències de la qual són més evidents que mai, també a Alemanya-.
Aquests tres substantius i els interessos corresponents de cadascuna de les tres potes d’aquest Govern es distribueixen en els nou capítols de l’acord detallat. Aquestes són algunes de les mesures destacades, per exemple, en matèria mediambiental: abandó del carbó «idealment» el 2030; fins a aquell any, Alemanya hauria de poder cobrir el 80% del consum energètic a través d’energies verdes; neutralitat d’emissions el 2045; compromís de complir l’Acord de París per reduir 1,5 graus; i eliminació a partir del gener vinent de l’impost especial a l’energia que ha servit els últims anys per finançar les fonts d’energia renovables.
A aquestes cal afegir: ampliació del fre als preus del lloguer a tot el país; augment del salari mínim interprofessional a 9,6-12 euros l’hora; construcció anual de 400.000 habitatges (100.000 amb diners públics) per solucionar el problema creixent d’accés a un sostre; la introducció d’un «ingrés de ciutadania» que substitueixi el polèmic sistema d’ajuda social per a aturats de llarga durada conegut com a Hartz IV; recuperació el 2023 del límit al deute ancorat constitucionalment i desactivat de manera excepcional a causa de la pandèmia; negativa a apujar els impostos i l’augment de les inversions públiques per modernitzar l’administració pública i digitalitzar l’economia.
