El comissari jubilat José Manuel Villarejo va anotar al seu diari que l’exvicepresident de Repsol Ramón Blanco Balín va confessar que l’expresident del Govern José María Aznar «li va demanar que pagués a Bárbara Rey 300 milions de pessetes (1,8 milions d’euros) en sis anys», segons consta en una anotació del 27 de setembre de 2015, a què ha tingut accés El Periódico de España, del mateix grup editorial que Diari de Girona. Es tractava d’evitar que l’artista fes pública la seva presumpta relació amb Joan Carles I.

Blanco Balín va ser nomenat el 2000 pel president de la petroliera, Alberto Cortina, vicepresident de la companyia, per a finalment convertir-se el 2002 en el conseller delegat (CEO). I les anotacions de Villarejo especifiquen que aquest empresari lleonès va assegurar que Telefónica i el Banc Santander també haurien pagat quantitats similars a l’actriu, cosa que elevaria la xifra final a 900 milions de pessetes (5,4 milions d’euros): «En total van ser sis pagaments anuals de 150 milions de pessetes (900.000 euros). Ells donaven els diners al Cesid i aquests a l’artista», va anotar el polèmic comissari, que atribueix aquesta confessió a Blanco Balín, que va ser amic de José María Aznar.

El contingut d’aquesta anotació es coneix després que l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Alberto Saiz Cortés apuntés el cap de setmana passat al programa Salvados que el pagament dels diners per a Bárbara Rey, que suposadament hauria fet xantatge a Joan Carles I -amb qui hauria mantingut una relació sentimental-, podria haver sortit de «donants externs» i no de diners públics. Tot i això, sí que va reconèixer que l’actriu va ser objecte de contractes per part de la televisió autonòmica de la Comunitat Valenciana (Canal Nou).

Amagar la relació

Així va respondre Saiz Cortés després de ser interpel·lat al programa de La Sexta sobre la informació continguda al llibre El jefe de los espías amb les anotacions de l’exdirector del Cesid (ara CNI) Emilio Alonso Manglano. En aquest treball realitzat pels periodistes d’ABC Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote s’assegura que Bárbara Rey hauria rebut importants quantitats de diners a canvi de no fer pública la seva relació amb el cap de l’Estat.

En concret, hauria ingressat 25 milions de pessetes (150.000 euros), alhora que se li va aconseguir un contracte a RTVE. Però sobretot, es va arribar a un altre acord per pagar-li 600 milions de pessetes (3,6 milions d’euros) més durant deu anys, amb diners procedents del CNI. Bárbara Rey ha negat haver rebut qualsevol quantitat de Joan Carles I o el seu entorn. Quatre dies abans de l’anotació de Villarejo sobre Bárbara Rey, el comissari va escriure, en relació amb el llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez: «Petició d’acord B. Balín». I una mica més avall, en el mateix full referit al 23 de setembre de 2015, escriu: «Diumenge D. Mera: Cita amb Blanco Balín». Precisament, aquest empresari és un dels processats que han arribat a un acord amb la fiscalia anticorrupció per declarar-se culpables a la peça separada del cas Gürtel sobre les activitats de la trama liderada per Francisco Correa al municipi de Boadilla del Monte (Madrid).

Extractes bancaris

En la documentació inclosa al sumari del cas Gürtel es troben extractes bancaris que mostren que l’empresa argentina Jaciments Petrolífers Fiscals (IPF), adquirida el 1999 per Repsol, va realitzar el 2002 dos pagaments per un total de 566.409 dòlars al compte col·lectiu suís anomenat Soleado, controlat per l’empresa Rhône Gestió d’Arturo Fasana, el fiduciari de Joan Carles I. D’aquesta quantitat, Blanco Balín va rebre 143.704 dòlars de la companyia argentina, segons va avançar infoLibre. La resta de beneficiaris no va ser identificada.

Fundació Zagatka

Blanco Balín va ser conseller entre els anys 1990 i 1996 del Banco Zaragozano, la venda del qual el 2003 va permetre que la Fundació Zagatka, del cosí del rei emèrit Álvaro de Orleans, s’emborsés una comissió. Així consta en un document bancari de l’entitat suïssa Credit Suisse avançat per Vozpópuli. Els fons d’aquest compte van servir durant anys per sufragar despeses de Joan Carles I, principalment vols privats. I dos anys després de l’operació, Arturo Fasana va crear a nom d’Alberto Cortina i de Blanco Balín l’empresa Northcroft Trading Inc, que està radicada a Panamà.

En una altra anotació del diari de Villarejo del 4 d’abril de l’any 2013, el contingut del qual ja va ser avançat per El Periódico de España, el comissari jubilat va escriure que havia obtingut informació de Corinna Larsen sobre l’existència d’un compte bancari a Liechtenstein a nom de l’actriu Bárbara Rey. Aquests fets els hauria fet saber a qui llavors era secretari d’Estat de Seguretat del Ministeri d’Interior, Francisco Martínez.