Després de dues hores i mitja de reunió, Govern i ERC no van posar fi ahir a la seva darrera crisi com a socis de legislatura. Les dues parts van quedar a continuar conversant, i coincideixen que han d’acordar una llei audiovisual en què se sentin les dues parts còmodes, però encara no hi ha una redacció tancada. Una fórmula que permeti obligar totes les plataformes, incloses les estrangeres (com Netflix, HBO Max o Amazon Prime Video), a incloure al seu catàleg un 6% de produccions en català, gallec o basc, com desitgen els independentistes, i que alhora quedi dins del marc europeu, com adverteixen els socialistes, que òbviament no volen que perillin els seus Pressupostos per al 2022, ara al Senat.
A l’executiu i a ERC els interessava redirigir la seva crisi com més aviat millor, i es van posar fil a l’agulla. Es van veure les cares -telemàticament- en una reunió per videoconferència al màxim nivell programada per a les sis de la tarda, però que finalment va començar poc després, uns 30 minuts més tard. Els socialistes estaven representats pels ministres de la Presidència i d’Hisenda, Félix Bolaños i María Jesús Montero (experts constructors d’acords, en la vessant política i econòmica), més la vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra -que manté una bona relació amb els republicans des de l’inici de legislatura-, i el portaveu parlamentari, Héctor Gómez. Per ERC, es van asseure els seus portaveus a Barcelona i Madrid, Marta Vilalta i Gabriel Rufián, més el president del grup al Parlament i del consell nacional del partit, Josep Maria Jové (mà dreta del líder, Oriol Junqueras), i el secretari de Comunicació del Govern, Oriol Duran.
«Hem mostrat el desacord -van assenyalar fonts republicanes després de concloure la cita virtual, passades les nou del vespre- i que treballarem les esmenes per blindar el català perquè no hi hagi equívocs. El PSOE ha mostrat compromís per part seva de treballar les esmenes». «Hi ha acord sobre que cal acordar una llei en què tots dos estiguem còmodes. No hem tancat l’acord perquè no hem anat a l’article concret. Això ho farem aquests dies», complementaven des de Ferraz. Fonts socialistes van qualificar la cita com a «constructiva», en què es «van constatar algunes diferències d’interpretació respecte el pactat a la llei», i després de la qual tots dos es van emplaçar a continuar parlant, amb reunions « tècniques i polítiques» per assolir una solució «aviat».
Tots dos socis es van conjurar per no entrar en detalls que puguin arruïnar la negociació. Però tots dos se senten compel·lits, en efecte, a tancar aviat el seu xoc: la primera prova material que les armes s’han guardat vindrà demà: llavors conclourà, al migdia, el termini per presentar els vetos als Pressupostos del 2022. ERC es guardava aquesta carta per si no es reconduïa la fractura. Montero, abans de la reunió telemàtica, es mostrava convençuda que «molt aviat» s’arribaria a un acord «definitiu» sobre els comptes de l’any que ve, encara que va apel·lar a la «discreció» per poder dialogar «sense cap mena de pressió».
Els contactes entre socialistes i republicans van començar dimarts a la nit, una vegada que Rufián va llançar el senyal d’alarma, en advertir que no només podia caure la llei audiovisual, sinó que també perillaven els Pressupostos Generals de l’Estat i l’agenda legislativa de l’executiu. El bipartit necessita els 13 vots d’ERC per tirar endavant els decrets i reformes que té en cartera, ja que ja no té cap opció de mirar a la dreta. La relació amb la formació de Junqueras és un capital que no pot perdre.
El Govern vol incentius
L’executiu sempre va ser reticent a establir quotes a la llei audiovisual. Apostava i aposta més pels incentius, però al final, per tancar el pacte amb ERC, va acceptar integrar a l’articulat que les plataformes ofereixin un 6% del seu catàleg en llengües cooficials. Però dimarts, després del Consell de Ministres, es va confirmar que aquesta obligació no podia concernir les operadores no radicades a Espanya, perquè no ho permet, segons la seva lectura, la directiva europea.
La normativa comunitària, que data del 2018, i que tots els Estats membres haurien d’haver trasposat el setembre del 2020, estableix que els Estats membres vetllaran perquè les plataformes de streaming subjectes a la seva jurisdicció «disposin d’un percentatge d’almenys el 30% d’obres europees als seus catàlegs i garanteixin la prominència d’aquestes obres». ERC, tot i això, interpreta que hi ha marge legal per obligar totes les prestadores de televisió a demanda, incloses aquelles radicades a l’estranger, a oferir un percentatge del seu catàleg en català, gallec o euskera, i recorden que algunes, com Netflix, també tenen seu a Espanya.
