El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va sentenciar ahir que el pla de vacunació de la Generalitat va ser «discriminatori» per als efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a Catalunya i li ordena que segueixi amb el procés «en igualtat de condicions». La sentència, divulgada per Europa Press, estima el recurs que van presentar l’Associació de la Guàrdia Civil, la Justícia Civil (Jucil) i la Justícia Policial (Jupol) contra la Conselleria de Salut.

A l’abril, els sindicats policials van presentar un recurs exposant que en el procés de vacunació, gestionat per les comunitats autònomes, «no s’ha vacunat a Catalunya els agents de la Policia Nacional ni la Guàrdia Civil, llevat dels que, a més d’estar en actiu o en reserva, tinguessin una edat d’entre 60 i 65 anys».

Per part seva, la Fiscalia es va posicionar defensant que «les forces i cossos de seguretat de l’Estat han estat exclosos injustificadament de l’aplicació d’aquest pla de vacunació preferent, i relegats al sistema de vacunació comuna», per la qual cosa va defensar que se’ls havia vulnerat el dret a la igualtat i a la no discriminació.

En canvi, la Generalitat va negar discriminació i va assegurar que «van ser esdeveniments aliens a ella els que van provocar que la vacunació es produís al ritme que s’expressa», com la dificultat per comunicar les dades i la paralització en el seu moment per vacunar amb AstraZeneca.

En valorar els arguments, els jutges assenyalen que el document d’estratègia de vacunació davant de la pandèmia de covid-19 a Espanya preveia una posició prioritària en l’ordre de vacunació per a policies i altres serveis d’emergències, i remarca que aquest pla «no estableix cap diferenciació entre els cossos» per ser estatals o autonòmics.

Tenen en compte les xifres de vacunació als Mossos en comparació amb la Policia i la Guàrdia Civil, i creuen que «juntament amb aquest retard, s’aprecia també una falta total d’iniciativa a l’administració autonòmica respecte l’atenció als cossos nacionals» . Per tot, els jutges arriben a «la conclusió que l’administració autonòmica no va disposar de la mateixa voluntat i interès en la protecció sanitària dels cossos nacionals respecte dels interns» i recriminen al Govern que la seva actuació davant aquesta «greu situació sanitària no havia ser passiva respecte de la vacunació de funcionaris públics de serveis crítics. Molt menys encara evasiva o dilatòria». Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació.