Durant quaranta anys de matrimoni mai va saber el que guanyava el seu marit, ni quants diners hi havia en els seus comptes. «Ell em deia que no teníem ni cinc, no sortíem ni a fer un gelat o un cafè per no gastar», es lamenta María Dolores Iglesias, una dona de 84 anys de Càceres, ara en tràmits de divorci. I de diners, n'hi havia. I molts. Només en fons d'inversió la xifra rondava els 350.000 euros, a què se sumaven els acumulats en una assegurança de vida i altres comptes corrents. «Va ser l'advocat, el dia de l'acarament, que m'ho va dir: 'María Dolores, ¿saps quants diners teniu?, perquè són 80 milions [en pessetes]'», rememora. Estalvis que, almenys de moment, li estan valent de ben poc perquè, assegura, el que hi havia en els comptes de lliure disposició ho va anar buidant el seu cònjuge fins a deixar-los a zero i, quant als fons d'inversió, l'entitat que els gestiona, Unicaja Banco, li impedeix accedir-hi, malgrat que també n'és titular. «No m'han deixat treure ni un duro», resumeix. És més, al·lega que, sense la seva firma, i malgrat haver ordenat el reembors dels fons des de l'agost passat, l'entitat bancària està contractant nous productes financers, de manera que està substituint les inversions amb capital assegurat per d'altres sense cap garantia. Això, de passada, contravindria a més la normativa europea MiFID II, que exigeix la realització d'avaluacions de conveniència i idoneïtat als titulars de determinats instruments d'inversió per la complexitat i el risc que poden comportar. Ella no té estudis.

Després d'haver presentat tres reclamacions davant el Banc d'Espanya, una altra a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i una denúncia davant la Policia Nacional, Unicaja continua sense donar-li solucions, incideix. Preguntat per aquests fets, fonts del banc responen únicament: «Com a norma general totes les reclamacions de clients s'atenen en el servei especialitzat. Respecte de casos concrets particulars no es pot donar informació públicament». El procés de separació de la María Dolores no està sent fàcil, com tampoc ho va ser el seu matrimoni. «Es van casar ja grans, amb més de 40 anys. Ell ja viudo i sense haver sigut ni xicots abans. Els meus sogres i els pares d'aquest senyor van arreglar el casament en 15 dies i ell ha sigut sempre d''ordeno i mano'», explica Marcelino Solano, cunyat de la María Dolores. «M'ha donat molt mala vida, que no m'he merescut. Fins i tot em deia que m'abocaria una ampolla de lleixiu a sobre quan estigués adormida; a veure qui pot dormir així,» assegura. El seu encara marit té una ordre d'allunyament de 200 metres, que va arribar després d'una baralla el dia de Nadal de l'any passat.

Llavors, després de passar el cap de setmana al calabós, ell va haver d'abandonar el domicili i mentre arriba el divorci –el judici està fixat per al 24 de febrer vinent– es va dictar que provisionalment cada mes li passi 600 euros d'«una pensió que té ell d'uns 2.800 euros nets» (és militar retirat), diu el Marcelino. Mestressa de casa tota la vida i sense fills, aquesta dona no té cap més ingrés. Amb aquests 600 euros ha de fer front a totes les despeses de la casa perquè «ell va ser qui va acabar presentant la demanda de divorci, però abans va anar traient els diners de tots els comptes i l'ha deixat sense res. Ha donat de baixa l'assegurança de l'habitatge i el telèfon, que li van arribar a tallar. I aquest any la contribució no s'ha pagat», ressalta aquest familiar, que és qui l'està ajudant econòmicament. «M'ha tret fins i tot l''assegurança dels morts'», confirma ella. «Ell ja m'ha dit que no em donarà res, perquè no he treballat fora de casa», afegeix.

Contemplen la possibilitat d'iniciar accions legals contra el banc, «però això costa diners. I un advocat d'ofici no li poden posar, perquè per això sí que consideren que el capital dels fons és seu», explica el Marcelino, que tem que encara que la sentència de divorci li atorgués la meitat dels béns, la dissolució de la societat de guany es podria demorar molt en el temps, «i amb 84 anys els diners li poden fer falta en qualsevol moment». De fet, assegura, ella ha tingut «una depressió de cavall, va arribar un moment que ja no podia ni sostenir-se», per la qual cosa ha estat quatre mesos en una residència. «Portava set o vuit anys sense sortir de casa, a base de tranquil·litzants, sense que em toqués l'aire ni el sol», diu aquesta dona de Càceres. A la residència, «m'estimen amb bogeria», diu, però la va haver de deixar perquè que no podia fer front al cost.

A diferència de què ha passat amb ella, al seu marit sí que li van permetre treure 55.000 euros, procedents d'una assegurança de vida, però transferits a un compte compartit i que amb la seva pensió li permeten «estar vivint formidablement a Castelló mentre ella és a Càceres sense cap recurs perquè el banc no li dona cap solució. El que vol és ofegar-la econòmicament». «També hem preguntat a Unicaja per què l'han deixat treure aquests 55.000 euros i tampoc ens donen explicacions. En un any la directora de la seva oficina no ens ha volgut ni tan sols atendre o trucar-nos per telèfon», reitera el Marcelino.