Corinna zu Sayn-Wittgenstein es va personar ahir a la sala 13 de les Reial Corts de Justícia de Londres, on es dirimia per primera vegada als tribunals el seu enfrontament judicial amb Joan Carles I. Amparada pel seu equip legal, va prendre notes i va seguir atentament l’audiència preliminar de la demanda civil presentada per ella contra el rei emèrit, a qui acusa d’assetjament, seguiment il·legal i difamació. En aquest primer capítol del cas, el que es decideix és si Joan Carles I gaudeix d’immunitat sobirana i si els tribunals anglesos tenen jurisdicció sobre la demanda. En la primera de les dues sessions programades, l’advocat de la defensa, Daniel Bethlehem, va argumentar que, malgrat l’abdicació el 19 de juny del 2014, Joan Carles I continua sent «completament immune per a les lleis angleses». El seu, va subratllar, és un cas excepcional, el d’un rei que abdica però que continua sent «part fonamental del teixit constitucional» espanyol i part del nucli familiar de Felip VI, actual Rei, encara que viu als Emirats Àrabs des d’agost del 2020 i no compleix funcions públiques de representació de la Corona.

Al jutge, «l’èmfasi legal» de l’advocat en aquesta pertinença el va fer sentir «incòmode». «Estaria més tranquil si l’Estat espanyol ho digués això. No em toca a mi dir si és membre de la família reial d’Espanya», va apuntar, i va suggerir la possibilitat de «convidar Espanya a exposar els seus punts de vista», però Bethlehem va reconèixer que «l’Estat espanyol estaria molt poc inclinat a involucrar-se en el cas». James Lewis, un dels advocats de Corinna, va rebutjar que Joan Carles I segueixi tenint immunitat. «Quan es deixa de ser cap d’Estat s’acaba la immunitat», va explicar. «Dir que per ser sobirà això és diferent, no té sentit», va afegir i va assenyalar també que «maltractar o assetjar en una relació íntima és un acte privat, no públic, i no té sentit que l’Estat espanyol pugui emparar una cosa així».

Els advocats de Corinna van presentar la demanda contra el rei emèrit el 29 de desembre del 2020, acusant-lo de presumptes accions il·legals d’assetjament i seguiment en què haurien participat els serveis secrets a càrrec del general Félix Sanz Roldán, director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en el moment dels fets. Corinna manté que, quan es va negar a continuar la relació sentimental amb l’emèrit, aquest li va exigir la devolució de cent milions de dòlars que li havia donat el juny del 2012, uns fons que provenien del rei Abdullah d’Aràbia Saudita i que Corinna considera un «regal irrevocable». D’acord amb la demanda, Joan Carles I va començar a partir d’aleshores a acusar-la d’haver-lo robat en els cercles de contactes i amistats en comú, cosa que va afectar dràsticament la seva feina com a «consultora estratègica». A més d’importants pèrdues econòmiques, això li va causar «angoixa, ansietat i problemes per dormir».