Amb somriures i fins i tot salutacions afectuoses. Així van iniciar ahir els presidents dels Estats Units i Rússia, Joe Biden i Vladímir Putin, la cimera per videoconferència en què l’escalada de tensions a Ucraïna va ocupar el gruix de les discussions. Però com s’havia previst, les felicitacions entre els dos dirigents es van limitar als moments inicials de la cita virtual.

En el transcurs de la reunió, el mandatari nord-americà va expressar en to ferm al líder del Kremlin la seva preocupació davant la concentració de tropes russes al costat de la frontera amb el seu veí occidental i li va exigir que faci passos per «desescalar» la crisi i «tornar» a la diplomàcia per resoldre el conflicte amb Ucraïna, segons es desprèn d’un comunicat emès per la Casa Blanca.

Advertència

El líder nord-americà va advertir al seu interlocutor que, en el cas d’una ofensiva militar, els Estats Units i els seus aliats respondrien amb fortes sancions econòmiques. Els mitjans de comunicació europeus i nord-americans han filtrat en els últims dies un compendi de possibles represàlies i que podrien arribar a impedir la convertibilitat del ruble, a desconnectar el gegant euroasiàtic del sistema financer mundial de transferències bancàries, i que també afectarien el cercle més íntim del president rus i fins i tot paralitzarien el mateix gasoducte Nord Stream 2, la construcció del qual ha estat completada però que encara espera les benediccions de l’ens regulador alemany per entrar definitivament en funcionament.

Seguiment de la crisi

Els EUA estimen que Rússia podria atacar o envair Ucraïna amb uns 175.000 soldats i Ucraïna calcula que el moment més probable d’una nova agressió russa seria a finals de gener del 2022. Els dos caps d’Estat, segons la nota emesa per la presidència nord-americana, han encarregat als seus equips «que facin seguiment» de la crisi oberta, cosa que la part nord-americana materialitzarà «en contacte estret amb els seus aliats». El text nord-americà no feia cap referència a una eventual cimera presencial entre els dos dirigents, una demanda que s’havia divulgat amb insistència des de Moscou en els últims dies.

El líder del Kremlin, per part seva, va exigir al seu homòleg nord-americà «garanties» que l’Aliança Atlàntica no s’expandirà cap a l’est, és a dir a Ucraïna, Geòrgia o fins i tot a Finlàndia, i que no desplegarà armament en territori ucraïnès, segons la versió difosa pel Kremlin.

«L’OTAN realitza temptatives d’usar territori ucraïnès i desenvolupa el seu potencial militar a les nostres fronteres», es llegia a la versió russa dels esdeveniments, difosa més de tres hores després del final de la trobada entre els dos dirigents, quan a la capital russa ja eren altes hores de la nit. Moscou va qualificar el diàleg de «franc» i «professional», paraules similars a les que va fer servir després de la cimera de Ginebra entre els dos mandataris, celebrada el juny passat.

Putin ha acusat amb insistència l’Aliança Atlàntica i tot el bloc occidental de no haver complert el seu compromís verbal realitzat en el seu moment amb els seus predecessors en el càrrec, després de la caiguda del mur de Berlín, que l’OTAN no s’ampliaria a l’est, ignorant, segons el líder del Kremlin, «les legítimes preocupacions russes en matèria de seguretat». Els experts consideren que Rússia pressiona Washington sobre el tema ucraïnès en aquests moments en la creença que la defensa de l’exrepública soviètica no és un tema prioritari als Estats Units, atesa la rivalitat de Washington amb Pequín. Segons aquesta tesi, després de la caòtica retirada nord-americana de l’Afganistan, la part russa creuria que la situació geopolítica li és propícia davant del seu rival geopolític.

Baixes expectatives

Hores abans de l’inici de la trobada, el mateix portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, s’havia encarregat de rebaixar considerablement les expectatives sobre un possible desglaç entre les dues superpotències nuclears. «No s’han d’esperar avenços, és una conversa de feina en un període complicat», va destacar el portaveu. Tot i això, considerant que el fet que els dos presidents s’asseguin a parlar en les condicions actuals ja suposa un bon senyal de cara al futur. A més de la crisi ucraïnesa, també van tractar temes referents a la ciberseguretat, al diàleg sobre el desarmament nuclear, a més d’analitzar la situació al voltant del programa nuclear de l’Iran.