En l’últim debat de política general, Pedro Sánchez era líder de l’oposició, Mariano Rajoy s’examinava davant d’una cambra en què tenia majoria absoluta i un Pablo Iglesias acabat d’estrenar li donava la rèplica des d’un teatre. Als mítings de Santiago Abascal s’acostaven dos o tres curiosos i Albert Rivera es preparava per al desembarcament de Ciutadans a Madrid des del Parlament. El darrer debat de política general va tenir lloc el 2015. Han passat set anys i quatre canvis de legislatura. Aquesta mena d’examen anual a l’estat del país i a la gestió del Govern el va instaurar Felipe González el 1983, a la segona legislatura. Encara que res obliga a convocar-lo, la tradició parlamentària és fer-ho cada any, llevat dels que hi hagi cita amb les urnes. Sánchez, després de tres anys al Govern, és l’únic president que no s’ha sotmès a aquest gran debat parlamentari des de la seva instauració. Des de la moció de censura que el va portar a La Moncloa, el 2019 va ser un any amb dues eleccions i el 2020, l’any en què va esclatar la pandèmia. Però el 2021 està a punt d’acabar sense que el socialista l’hagi convocat per voluntat pròpia. Ara, Ciutadans ha registrat una iniciativa al Congrés per incloure al Reglament que la cita sigui obligatòria i anual.

Un rècord de 700 dies

Sánchez és el president que més temps ha deixat passar des de la seva investidura sense convocar el debat de política general: ja són 700 dies des de la seva presa de possessió, el 7 de gener del 2020. Mariano Rajoy va trigar 428 dies a convocar-lo després de guanyar les eleccions el 2011 amb majoria absoluta, fet que va ser durament criticat per l’oposició. Tot i això, va complir celebrant-lo el 2013, 2014 i 2015. Aleshores no va arribar a superar el rècord que havia deixat Felipe González el 1989, quan en va trigar 470, però el va sobrepassar més tard: després de ser de nou investit a l’octubre del 2016, va abandonar el Govern per una moció de censura 579 dies després sense haver-lo convocat. L’excusa que va argumentar per no haver-lo convocat el 2017 va ser la moció de censura que li havia presentat Unides Podem i que va servir com una mena de rendició de comptes a la seva gestió a l’executiu. Després, el 2018, quan Rajoy va aconseguir tirar endavant els Pressupostos Generals de l’Estat i va anunciar que el debat es podria celebrar al juny, una nova moció de censura -aquesta vegada amb èxit- el va desallotjar de la Moncloa. La Constitució no regula i ni tan sols esmenta el debat sobre política general. Es registra com una comunicació del Govern, com va fer Felipe González en plantejar-lo per primera vegada i comptar amb el vistiplau de Manuel Fraga. La majoria d’ocasions s’ha celebrat a la primera meitat de l’any, i el seu desenvolupament s’ha anat conformant més aviat per usos i costums. Després de l’exposició del president, hi intervenen els portaveus dels grups. A més, aquests poden fer propostes de resolució que es voten al final de la sessió.

«Llarg metratge»

En el primer debat, el del 1983, el llavors líder d’Alianza Popular, Manuel Fraga, va apuntar la que seria una queixa comuna en els successius. «Potser es pot trobar que hi hagi poc missatge per a un metratge tan llarg», li va dir a Felipe González després que aquest exposés durant gairebé dues hores el balanç del seu govern. Aquella va ser la intervenció inaugural més llarga, encara que seguida de prop per la de José Luis Rodríguez Zapatero el 2005, amb una hora i gairebé tres quarts. El president socialista ostenta també el rècord d’haver-li dedicat menys temps, amb només 50 minuts el 2007. Zapatero i el popular José María Aznar són els dos presidents que mai no han faltat a la cita amb aquest debat: el van convocar any a any, quan tocava i sense tenir grans contratemps.