«La justícia triga, però l’11 de desembre del 2021 va tocar les portes dels milers de víctimes de les esterilitzacions forçades del segon govern d’Alberto Fujimori, entre els anys 1995 i 2000», va assenyalar el diari de Lima La República sobre la tardana imputació de l’autòcrata en un dels episodis més escandalosos i lacerants del Perú de les darreres dècades.
«Encara falta molt, però començar el procés ja és un gran avenç», va afegir la publicació sobre la decisió del jutge Rafael Martínez Vargas de processar Fujimori i els seus exministres de Salut Alejandro Aguinaga, Marino Costa Bauer i Eduardo Jong Motta, tots considerats autors mediats dels greuges comesos contra tantes dones pobres i quítxua parlants.
Tot va començar fa un quart de segle, quan, amb l’empara de sectors de l’església catòlica, es van presentar les primeres denúncies per esterilitzacions massives. Fujimori, de 83 anys, purga 25 anys de presó en una caserna policial de la capital peruana per crims de lesa humanitat perpetrats a inicis dels anys noranta. Alguns especialistes estimen que unes 300.000 pageses van ser esterilitzades contra la seva voluntat i com a part d’un pla que va buscar atenuar les taxes de creixement.
