La tercera va ser la bona. Friedrich Merz serà el proper president de la Unió Democristiana alemanya (CDU), el partit de l’excancellera Angela Merkel. El polític, que pertany a l’ala dretana de la formació conservadora, es va imposar amb el 62,1% dels vots emesos per gairebé dos terços dels 400.000 militants democristians, segons va donar a conèixer ahir el secretari general de la CDU, Paul Zemiak.

Merz es va imposar amb claredat als altres dos candidats: el diputat federal Norbert Röttgen -especialista en política exterior, que va rebre el 25,8% dels vots- i l’exministre de la Cancelleria Helge Braun, figura propera a Merkel -que va obtenir el 12,1%-. El resultat encara ha de ser confirmat en un congrés digital previst per al 21 i 22 de gener en què participaran 1.001 delegats. Aquest darrer pas és considerat, però, un simple tràmit. És la primera vegada que la CDU consulta a les bases l’elecció de la seva presidència abans de celebrar un congrés per decidir sobre la matèria.

Era la tercera vegada que Merz intentava aconseguir el poder dins de la CDU. El 2018 va fracassar davant Annegret Kramp-Karrenbauer, l’elegida per Merkel que va acabar sucumbint en el seu intent de mantenir la CDU a la via centrista; el 2020, Merz va perdre davant Armin Laschet. Amb aquest darrer al capdavant, els democristians van obtenir el seu pitjor resultat històric en unes eleccions federals. Aquesta debacle electoral va obligar definitivament Laschet a llançar la tovallola. L’excandidat a canceller seguirà al Bundestag, però només com un diputat més.

«Aquest partit és viu i vol contribuir a reformar aquest país», va dir Merz després de conèixer la seva victòria a la Konrad-Adenauer-Haus, la seu de la CDU a Berlín. «Tenim una missió, ara també a l’oposició. Els electors i les electores ens han fet un encàrrec, l’haurem de complir al Bundestag», va afegir l’advocat, de 66 anys, amb una llarga carrera lligada al món de les finances.

Merz té ara la difícil tasca de tancar la bretxa entre l’ala més dretana, a la qual ell se suma, i la més centrista, a la qual pertanyen les tres últimes presidències del partit .