La manca d’autobusos a la regió metropolitana, que inclou Santiago i la seva perifèria, va generar preocupació entre les forces que pugnen per la presidència de Xile. L’abanderat del Partit Republicà va reclamar al Govern que «activi totes les possibilitats perquè la gent pugui concórrer a votar». Per part seva, al candidat de l’esquerra, Gabriel Boric va cridar-li l’atenció que les freqüències d’autobusos s’haguessin reduït a la meitat d’un dia normal entre setmana. El Servei Electoral (Servel) es va veure obligat a intervenir i va traslladar la ministra de Transport, Gloria Hutt, la seva «preocupació» per la falta de transport. La funcionària va atribuir els retards a «desviaments, talls de carrer i congestió». «Dir que hi ha una conspiració perquè voti menys gent és mentir descaradament», va assenyalar Jaime Bellolio, portaveu del president Sebastián Piñera.

Per part seva, el candidat de la ultradreta, José Antonio Kast, va afegir un toc més de tensió a la jornada en assegurar que el seu partit polític està lluitant per «la transparència de l’espai electoral». Alhora, va advertir que si la diferència entre els competidors és menor a 50.000 vots, «això es podria arribar a definir als tribunals electorals». Boric es va comprometre a respectar el veredicte de les urnes. «No posaré en dubte ni un segon els resultats. Confio moltíssim en les institucions i no col·laboraré a aixecar sospites», va afirmar.

Kast va guanyar la primera volta al novembre amb 1,9 milions de vots, 100.000 més que el seu rival, però amb un destacat absentisme del 53%. L’esquerra necessita trencar el sostre del 47% del mes passat per augmentar les possibilitats de victòria, però l’entusiasme de la societat amb els comicis ha disminuït sense pausa des que es va recuperar la democràcia, el 1990.