«La cúpula directiva del Partit Popular va ordenar la utilització partidista, delictiva i il·legal d’efectius, mitjans i recursos del Ministeri de l’Interior, per a fer un seguiment i trobar les proves que obressin en poder de l’extresorer Luis Bárcenas i que inculpessin al Partit Popular sobre el finançament irregular». Amb aquesta contundència, la comissió de recerca de la Kitchen ha donat per provat que tant Mariano Rajoy com María Dolores de Cospedal estaven darrere d’aquesta trama il·legal. Després de nou mesos de treballs i gairebé una quarantena de compareixences, la comissió va aprovar ahir -amb el «sí» del PSOE, Unides Podem i EH Bildu- les conclusions presentades en solitari pels socialistes. ERC, el PNB i el grup mixt es van abstenir i PP, Vox i Cs van votar en contra. En el text -que haurà de ser confirmat en el ple del Congrés- es recalca que l’anomenada operació «Kitchen» es dirigia des de tres seus: la del PP, on la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, tenia «coneixement» i «informava» el llavors president del Govern; la del Ministeri de l’Interior, amb el ministre Jorge Fernández Díaz que «va encarregar la posada en marxa de tot l’operatiu delictiu»; i, finalment, la de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional, sota el comandament d’Eugenio Pino, per ordre del director general de la Policia, Ignacio Cosidó.

El document assenyala que l’operació buscava l’«obstrucció de les recerques judicials en marxa» contra el PP per finançament irregular i destruir les proves que poguessin estar en possessió de Bárcenas. «Per a aquesta finalitat d’interès particular exclusiu del PP es van utilitzar il·legalment fons reservats i efectius policials», es recalca. De la recerca d’aquests fets, incideix el document, es desprèn «la implicació en els mateixos dels responsables polítics màxims del Ministeri de l’Interior, així com de la secretaria general del PP i de manera indiciària del mateix president del Govern».

Les compareixences

També es fa referència a la compareixença de Rajoy del passat 13 de desembre en la qual critiquen que «no sols es va negar a assumir cap responsabilitat», sinó que va assegurar «estar convençut de la inexistència» de la Kitchen i va arribar a «mentir» en negar l’existència de la caixa b del PP, provada en dues sentències. Referent a això, s’al·lega que l’excomissari José Manuel Villarejo va afirmar «que es comunicava directament amb ell [Rajoy] a través d’SMS, i que s’havien reunit en alguna ocasió». A més, el text subratlla que a la pregunta de qui beneficia aquesta operació, «la resposta no pot ser una altra que a Mariano Rajoy i al seu Govern». També es tracta el pas de Dolores de Cospedal per la comissió. Encara que l’exdirigent popular es va negar a declarar, en l’escrit de conclusions es detalla que «com a suposada beneficiària de sobresous d’aquest finançament irregular» no es pot «obviar que ella era una de les beneficiàries clara d’aquesta operació». Fins i tot, es va un pas més enllà i s’afirma que «va poder rebre una còpia de la informació sostreta» a Bárcenas.

La causa judicial

Malgrat les conclusions de la comissió parlamentària, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón només ha trobat indicis per a proposar jutjar per l’espionatge il·legal a l’extresorer del PP a la cúpula del Ministeri de l’Interior amb Fernández Díaz com a ministre. La seva decisió d’exonerar a la que era secretària general del PP Dolores de Cospedal serà revisada per la Sala penal a conseqüència dels recursos presentats per la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions que exercir en el procediment PSOE i Podem. El que no ha declarat en la causa ni tan sols com a testimoni ha estat Rajoy, malgrat que el principal imputat, l’excomissari José Manuel Villarejo, va declarar haver-lo informat puntualment.