Fatal notícia a Gijón. Dos homes que responen a les inicials A. V. D. i D. V. han mort en l'esfondrament al col·legi San Vicente de Paul. En concret, ha caigut part del forjat de la terrassa que hi ha al teulat. A l'edifici hi treballaven quatre operaris reparant el guix quan ha caigut el sostre de dues aules. Els dos altres treballadors han resultat ferits lleus. "No sabem el que ha passat. Era una obra de res. Ja feia una setmana que hi treballàvem", afirma un dels obrers que ha sortit il·lès.

"Estàvem al llit i de cop hem sentit un soroll com un camió de vidre, hem mirat per la finestra i hem vist com es desplomava tot, crits i molta gent mirant", descriu Yalia Escobar, una estudiant que viu davant del col·legi i qui va trucar a emergències. "Primer ha arribat la Policia, Bombers i a poc a poc més gent. Sentíem crits i hem vist com treien a dues persones. Una d'elles anava llançant petons, estava molt nerviós".

Tot el personal del parc de bombers de Gijón es troba desplaçat i treballant a la zona, que ha estat acordonada.

A la zona s'hi han desplaçat també equips de la Policia Nacional i Local i serveis d'emergències i l'alcaldessa de Gijón, la socialista Ana González, per a interessar-se per les labors.

Avaluant conseqüències

L'esfondrament al col·legi San Vicente, les conseqüències del qual encara s'estan avaluant, toca de ple el cor de Gijón, ja que es tracta d'un centre la història del qual, de més d'un segle, està íntimament lligada al barri de la Arena i a les germanes de la Caritat que van donar nom al carrer. Un barri del creixement i la vitalitat del qual ha estat sempre testimoni la comunitat escolar.

La Congregació de les germanes de la Caritat regia des de l'any 1830 l'Hospici d'Oviedo, "i el 1890 van adquirir un immoble al carrer Ezcurdia 74, on venien els nens orfes durant els mesos d'estiu per a millorar la seva salut a la platja de San Lorenzo", segons el relat que fa uns anys, amb motiu d'un aniversari, feia l'exalumna Begoña González.

A aquell local aviat van començar a acudir nombrosos nens del barri de la Arena, acuitats per la pobresa estesa en l'època i les necessitats d'una infància en la seva major part sense escolaritzar, desitjosos de compartir amb els orfes jocs i aprenentatge.

Les monges van acollir entre els seus murs a tots aquells petits, donant lloc al Col·legi de San Vicente, que el setembre de 1892 va començar a impartir educació elemental en un barri urbà però que encara en aquella època era mariner i pagès, amb una bona càrrega de misèries.

En 1939 va ser reconegut pel ministeri d'Educació com a Col·legi d'Ensenyament Mitjà, i el 1996 es va autoritzar definitivament el funcionament com a Centre privat concertat d'Educació Secundària Obligatòria. I des de llavors no ha deixat de créixer i adaptar-se als nous temps.

L'envelliment de la comunitat de religioses que regien el centre i els canvis ocorreguts en molts col·legis catòlics es van deixar notar també en el col·legi San Vicente que el 2011 va deixar la gestió del centre en mans de la Fundació Catòlica Educere, pertanyent a Fere Seca ( Federació de Religiosos de l'Ensenyament), sense modificar-se ni l'esperit ni la identitat que sempre van imprimir les religioses.