Avui fa un any de l’assalt al Capitoli a Washington, quan una torba de seguidors de Donald Trump alienada per la «gran mentida» d’un frau electoral inexistent va entrar amb violència al Congrés per intentar evitar la certificació dels resultats legítims que convertien Joe Biden en president. Els Estats Units es van acostar aquell dia com mai des de la guerra civil al col·lapse de la seva democràcia. I encara que el sistema va sobreviure, 12 mesos després està més en dubte si és possible per una amenaça que no ha desaparegut sinó que ha mutat perillosament.

És cert que Biden està instal·lat a la Casa Blanca. Hi ha imputats més de 700 participants a l’assalt i 71 condemnats. Encara que els republicans van bloquejar l’establiment d’una comissió independent a l’estil de la que va estudiar l’11-S, un comitè de la cambra baixa investiga, amb una part fonamental de les seves perquisicions dedicades a determinar el paper que van jugar Trump (que va superar un segon impeachment pel càrrec d’«incitar a la insurrecció») i els seus aliats.

Tot i això, les alertes estan disparades i res les encén més que la radicalització que està vivint el Partit Republicà. La formació ha iniciat un inaudit revisionisme del que va passar el 6 de gener del 2021, negant la importància de l’atac, minimitzant la necessitat d’una investigació i atacant la credibilitat del comitè. Però, sobretot, ha emprès a nivell estatal una campanya que permetria el 2024 culminar el cop que va voler i no va poder donar Trump.

Centenars de lleis

Als estats governats per republicans i en els que controlen legislatures s’estan promovent centenars de lleis destinades a restringir el dret de vot i entre gener i desembre 19 estats van aprovar 34 d’aquestes normatives. Els republicans també han revisat estatuts electorals a diversos estats per tenir més autoritat sobre el desenvolupament i els resultats de comicis, reduint l’autoritat de secretaris d’estat, de càrrecs del comtat i governadors. I a llocs com Pennsilvània i Wisconsin s’han impulsat auditories dels resultats del 2020 seguint el fallit model que va fer servir Arizona.

Especialment a estats frontissa o que van ser clau el 2020 i podrien ser-ho el 2024 com els esmentats o Michigan, Georgia i Texas, es fan passos a més per intentar dominar les juntes electorals, es purga (o s’intenta) els republicans que ostentaven càrrecs amb veu a les eleccions i que es van negar a ajudar Trump en la denúncia de suposat frau i s’està col·locant o impulsant l’arribada a posicions que juguen papers importants en els comicis defensors de l’expresident i de la «gran mentida». «Estan preparant el terreny per a una insurrecció a càmera lenta», va denunciar Mark Brewer, advocat i expresident dels demòcrates a Michigan, on en vuit dels 11 comtats més poblats han estat substituïts els que van certificar la victòria de Biden.

Brewer no està sol. The New York Times ha escrit recentment en un editorial que «la revolta del Capitoli segueix a congressos estatals a tot el país en una forma sense sang i legalitzada en què cap policia pot fer arrestos i que cap fiscal pot perseguir als tribunals». I és el que Jason Stanley, professor de filosofia a Yale, afirmava en un article a The Guardian , en què deia que «els EUA estan ara en la fase legal del feixisme», una etapa en què totes aquestes lleis electorals es combinen amb centenars de propostes legislatives que criminalitzen manifestacions i protestes.

«L’emergència democràtica ja és aquí i afrontem un greu risc que la democràcia nord-americana com la coneixem acabi el 2024, però no està tenint lloc cap acció urgent» advertia a The Atlantic Richard Hasen, professor de Dret i Ciències Polítiques a la Universitat de Califòrnia.