Felip VI va celebrar ahir la vuitena Pasqua Militar del seu regnat amb una al·locució plena d’elogis per als membres de les Forces Armades i una reafirmació davant del president del Govern i la ministra de Defensa del compromís d’Espanya amb l’OTAN. Cinc vegades durant el seu discurs va repetir el terme «eficàcia» i dues la paraula «orgull» per referir-se a la tasca desenvolupada pels militars davant dels pitjors successos de l’any acabat de concloure.

Els membres dels exèrcits, en paraules del Rei, han mostrat una «resposta ràpida i eficaç davant de situacions tan exigents com les que hem viscut», va dir en referència a la missió Baluard contra la covid, les missions desenvolupades davant dels desastres del temporal Filomena, els incendis de l’estiu, l’erupció del volcà de La Palma i el «drama humanitari» a l’Afganistan.

La missió de rescat a Kabul de col·laboradors afganesos d’Espanya i la Unió Europea desenvolupada l’agost passat va ser una ocasió en què Espanya «va reaccionar amb lideratge», va explicar el cap de l’Estat, per l’organització del centre europeu d’acollida i amb la resposta immediata davant del repte «difícil i delicat de l’evacuació».

Del que va passar a l’Afganistan, el «col·lapse intern» del país malgrat la «lluita contra el terrorisme i la insurgència» d’Espanya i els seus aliats, «caldrà extreure les necessàries lliçons i ensenyaments», va advertir.

Davant d’un Saló del Tron del Palau Reial amb afluència limitada, un any més, per les mesures anticovid -16 militars condecorats, el cap de l’Estat Major de la Defensa, Miguel Ángel Villarroya, i tres desenes d’alts comandaments de Terra, Guàrdia Civil, Aire i Armada-, el Rei no només es va referir a aquesta missió internacional que va finalitzar l’any passat, «la més llarga de la nostra història recent»; també va aprofitar el discurs per reafirmar la vocació militar atlàntica d’Espanya.

Va ser al capítol de previsions, destacant com a principal cita de la Defensa aquest any la celebració de la Cimera de l’OTAN prevista per al juny, un quart de segle després de la primera que es va celebrar a Madrid, en plena postguerra freda.

En una altra referència a l’acció exterior de l’Exèrcit, va qualificar de «missió d’especial importància i prioritat» el desplegament d’unitats espanyoles al Líban sota comandament de l’ONU, que ha complert 15 anys.

«Vocació de servei»

El Rei amb prou feines va incloure referències a conceptes polítics en la seva intervenció. Sí que es va referir davant dels militars, com sol fer, a la Constitució. Els va dir que la seva «entrega Espanya» i la seva «forta vocació de servei» té «guia i constant estímul moral» en principis i valors castrencs, «i a l’empara del nostre Ordenament Constitucional».

Aquest any es compleix el 240è aniversari de la creació de la Pasqua militar, i així ho va recordar Felip VI, però va començar el seu missatge a les Forces Armades fent referència a una altra efemèride. En el desè aniversari del «cessament de la brutal violència de la banda terrorista ETA», va tenir paraules per «honrar amb gran emoció la memòria i la dignitat de les víctimes del terrorisme», a qui va enviar «un missatge d’ànim i d’admiració».

La ministra de Defensa, Margarita Robles, va mostrar el seu suport a la creació d’un cos de sanitat militar europeu després dels ensenyaments obtinguts en la pandèmia i va destacar la participació d’Espanya en l’aprovació de la Brúixola Estratègica, «un document clau per a la futura evolució de la Política Comuna de Seguretat i Defensa de la UE».