L’excap de l’agència d’intel·ligència del Kazakhstan, Karim Masimov, va ser detingut per càrrecs d’alta traïció durant els disturbis que festan fuetejant el país. La notícia de la detenció de Karim Masimov, que va ser primer ministre i que durant molt de temps va ser un aliat molt proper a l’expresident i fundador del país Nursultan Natzarbaiev, passa alhora que creixen les especulacions sobre una lluita pel poder. L’exgovernant, de 81 anys, no ha efectuat cap aparició pública des de l’inici de l’onada de protestes per l’elevat preu del gas liquat de petroli. Durant les mobilitzacions, part de la indignació dels manifestants està adreçada contra aquest exmandatari, que encara manté molta influència.
El Comitè de Seguretat Nacional (KNB) ha anunciat en un comunicat que el seu excap va ser detingut dijous després d’iniciar-se una investigació per delictes d’alta traïció.
Karim Masimov va ser acomiadat del seu càrrec com a màxim dirigent del KNB aquesta setmana després que els manifestants penetressin en diversos edificis del govern a Almaty, la capital econòmica del país.
La informació precisa que han estat detingudes altres persones, tot i que no especifica, com apunten alguns mitjans, si es tracta d’alts funcionaris del Comitè de Seguretat Nacional (CSN)
Protestes pel preu del gas
Les protestes van esclatar al país més gran de l’Àsia central diumenge passat a diverses províncies, després d’una pujada del preu del gas liquat de petroli, un combustible fonamental per a molts ciutadans del país per als seus automòbils, i es van estendre a altres ciutats, amb un esclat de forts disturbis a Almaty.
El Ministeri de l’Interior del Kazakhstan ha xifrat en almenys 40 les persones que haurien mort i en més de 4.400 les que han estat detingudes des del començament de la crisi.
El Govern ha atribuït els disturbis a la intervenció de «terroristes» sota influència estrangera. Entre les víctimes mortals es trobarien membres de les forces de seguretat del país, segons apunta l’agència DPA, així com un nen d’11 anys que hauria resultat ferit al cap per una bala dimecres, l’origen de la qual no ha estat fins ara confirmat.
Petició d’ajuda
Davant del caos creixent per les protestes, l’actual president del país, Kassym Jomart Tokayev, va demanar un desplegament d’efectius de l’Organització del Tractat de la Seguretat Col·lectiva, liderada per Rússia, per ajudar les forces de seguretat locals.
El Kremlin ha informat que el president rus, Vladimir Putin, va trucar al seu homòleg kazakh i que tots dos van mantenir una «llarga» conversa telefònica.
Els dos mandataris s’haurien emplaçat a continuar en contacte per intentar resoldre la violenta crisi.
Tokayev afirma que el desplegament de soldats russos és temporal, però el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va advertir divendres que el país pot tenir dificultats per aconseguir la retirada.
«Una lliçó de la història recent és que una vegada que els russos són a casa teva, a vegades és molt difícil aconseguir que se’n vagin», va expressar el cap de la diplomàcia dels Estats Units.
La canceller va qualificar els comentaris de Blinken d’un intent «tosc» de «fer broma sobre els tràgics incidents del Kazakhstan» i referint-se a les intervencions a terres dels indígenes americans, a Corea, Vietnam i altres països, la diplomàcia russa va dir: «Quan els nord-americans són a casa teva, pot ser difícil mantenir-se amb vida, que no et robin o que no et violin».
Les tensions entre Rússia i els països occidentals estan un nivell no vist des de la Guerra Freda a causa dels temors que Rússia estigui preparant una invasió a Ucraïna, una acusació que el Kremlin nega.
Ordres de disparar sense avís
Les autoritats del Kazakhstan van assegurar divendres que la situació estava sota control, però el president Tokayev va anunciar el mateix dia que autoritzava la policia a disparar sense avís previ i va descartar negociar amb els manifestants. En aquesta línia, ha promès «eliminar» els «bandits» que han provocat els disturbis, i ha afirmat que eren «20.000» i tenien «un pla clar».
