La titular del jutjat d’Instrucció 2 d’Icod de los Vinos (Tenerife) ha avalat la decisió d’una mare de no vacunar contra la covid-19 el seu fill, de 15 anys, contra la voluntat del menor i del pare, divorciat la progenitora, perquè argumenta que hi ha «més risc que beneficis».

Entre altres arguments, la jutgessa indica que l’administració d’una vacuna «ha d’anar precedida d’una ponderació de riscos/beneficis», i en aquest cas «el possible benefici» que pogués obtenir el menor és molt escàs, mentre que els possibles efectes adversos són «molt superiors».

En una interlocutòria amb data del 10 de desembre de 2021, la jutgessa desestima la pretensió del pare que s’autoritzés judicialment que el noi fos vacunat i confereix a la mare la facultat de decidir-ho durant un període de dos anys. Ho fa després d’escoltar les dues parts i també el menor, que li va manifestar que es vol vacunar al·legant que si el vaccí se subministra «és perquè és fiable» i perquè considera que els no vacunats «ho passen pitjor» en contraure el virus.

Mentrestant, indica la jutge a la interlocutòria, el pare ha manifestat que «és el millor» per al seu fill, perquè considera que la vacuna de la covid «és bona i el protegirà». Per contra, sosté que els arguments de la mare «es basen en el principi de prudència», ja que «es desconeixen els efectes de la vacuna a mig i llarg termini, ja que els assaigs clínics no s’han acabat».

La magistrada dóna suport en l’argumentació de la seva interlocutòria a la documentació que va aportar la mare: un estudi de la Universitat Carles III sobre la mortalitat i els ingressos a UCI de menors de 19 anys a Espanya i d’un doctor en Ciències Químiques a qui confereix valor de dictamen pericial. A partir de tots dos conclou que els percentatges de risc a aquestes edats són «insignificants».

Valora que la progenitora es prengués la molèstia de buscar «informació diferent» a l’oferta pels «mitjans de comunicació convencionals» o a les recomanacions divulgades per les vies oficials, que «no per provenir d’organismes públics han de ser necessàriament les encertades».