A la vigília del funeral del marit de la reina, Felip d’Edimburg, Downing Street era una festa. El divendres 16 d’abril de l’any passat el país estava de dol i els britànics sotmesos a restriccions que prohibien socialitzar a interiors i limitaven les reunions a l’aire lliure a sis persones. Però res d’això frenava els membres del Gabinet del primer ministre britànic, Boris Johnson, que havien organitzat el comiat alcohòlic i sorollós de dos col·legues que se n’anaven. Un era el cap de Comunicació de Johnson, James Slack, i, l’altre, un dels fotògrafs personals del primer ministre. Al soterrani de la residència oficial i al jardí es va beure en abundància, hi va haver música, es va ballar i la gresca va acabar passada la mitjanit. Van estar presents unes 30 persones. El que ha passat ho ha revelat el diari que dicta doctrina al Partit Conservador, el Daily Telegraph.

Johnson, absent

D’acord amb el portaveu de Johnson, el primer ministre estava absent passant la nit a la residència de camp de Chequers. L’endemà la nonagenària Isabel II va assistir al funeral del seu marit a la capella del Castell de Windsor. Es va asseure sola, lluny de la seva família, guardant la distància social i portant una mascareta. La imatge va commoure els britànics. Reflectia el seu propi drama. Molts havien passat pel patiment de perdre un ésser estimat i no haver pogut acomiadar-lo com haurien volgut.

Fins ara hi ha unes deu al·legacions diferents de festes a Downing Street i el recompte continua creixent. És justament aquest degoteig incessant el que més temen al Partit Conservador, les contínues revelacions que provoquen la impressió entre els ciutadans d’una cultura de gresca continua i de gent que se salta les normes al cor mateix del Govern. Slack , un dels homenatjats, ara és subdirector del diari sensacionalista The Sun. Ahir va demanar perdó per «la fúria i el dolor» que ha causat la festa. De moment, ningú no ha dimitit.

Una alta funcionària, Sue Gray, està investigant aquest cúmul de festejos i la possible vulneració de les regles imposades durant la pandèmia. El primer ministre va demanar «disculpes» dimecres al Parlament, en admetre que havia assistit durant 25 minuts a una festa el maig del 2020 a la residència oficial, organitzada pel seu secretari personal. Un error, va arribar a dir com a justificació, en haver confós la xerrada entre copes i canapès que va durar diverses hores amb una reunió de treball.

Peticions de cessament

Els diputats conservadors tornen aquest cap de setmana als districtes electorals respectius dispersos pel país. Molts tenen previst sondejar l’opinió de les associacions locals per comprovar fins a quin punt és profunda la condemna contra Johnson. La impressió és que és el rebuig és rotund. Dijous, a l’associació conservadora d’una d’aquestes circumscripcions, la de Sutton Coldfield, zona de classe acomodada i conservadora fins a la medul·la a les West Midlands, es va votar una moció i per unanimitat es va demanar el cessament de Johnson. Són els mateixos que li van donar suport quan va competir pel lideratge i els que el van votar entusiasmats fa dos anys. És un simple exemple de com la devoció per Johnson s’ha transformat en rebuig a les seves pròpies files. L’oposició ha demanat obertament la dimissió del primer ministre.