A David Bennett, l’home de 57 anys que va ser sotmès a Maryland (EUA) a un trasplantament d’un cor de porc modificat genèticament, la ciència i els metges li han donat una segona oportunitat. La cirurgia pionera ha estat rebuda com una fita per a la medicina i per al camp dels xenotrasplantaments, que al mateix temps que progressa gràcies a avenços com l’edició genètica i la clonació segueix envoltat d’interrogants ètics. En aquest cas, a més, se n’ha obert un altre sobre la moral del trasplantament en saber-se que Bennett va ser condemnat per apunyalar un home el 1988.

The Washington Post explicava dijous passat la història del passat criminal de Bennett. El 1988, quan tenia 23 anys, va anar a un bar a la localitat de Hagerstown, on va trobar la que llavors era la seva dona asseguda a la falda d’un altre jove de 22 anys, Edward Shumaker, un treballador de la construcció atractiu i musculós, d’ulls blau grisenc. Una estona després Bennett va colpejar Shumaker a l’esquena quan aquest estava jugant al billar i després el va apunyalar set vegades a l’abdomen, el tors i l’esquena. La víctima va quedar paralitzada i va passar la resta de la vida en una cadira de rodes. Dos anys després de patir un infart cerebral va morir el 2007, poc abans de fer 41 anys.

La fugida i l’arrest

Bennett va fugir i va ser arrestat després d’una persecució. Després va ser jutjat, condemnat per accions que un jutge va qualificar d’«extrema violència». Se’l va sentenciar a deu anys de presó i a pagar una compensació d’una mica menys de 30.000 dòlars (uns 26.000 euros). Va sortir en llibertat el 1994 després de complir sis anys de la pena. I fins que els seus problemes cardíacs terminals el van portar a ingressar al novembre al Centre Mèdic de la Universitat de Maryland vivia en un dúplex al costat de la casa d’una de les seves tres germanes, i, com explica el Post, gaudia «treballant com a empleat de manteniment, animant els Pittsburgh Steelers (de futbol americà) i passant temps amb els seus cinc néts i el seu gos, Lucky».

Leslie Shumaker Downey, germana de la seva víctima, ha qüestionat que Bennett hagi estat el receptor del pioner i un exitós trasplantament. «Ed va patir. La meva família ha hagut d’enfrontar-se durant anys amb devastació i el trauma», li ha dit al diari capitalí. «En sortir de la presó Bennett va viure una bona vida. Ara té una segona oportunitat amb un nou cor però desitjaria que hagués anat a un receptor que s’ho mereixés».

Als Estats Units hi ha 106.000 persones en llista d’espera per rebre el trasplantament d’algun òrgan i 17 moren cada dia en aquesta espera.

Els experts en bioètica que ha consultat el rotatiu estan en desacord amb Shumaker. «El principi clau de la medicina és tractar qualsevol que estigui malalt, sense que importi qui és. No ens dediquem a separar pecadors de sants», ha dit Arthur Caplan, professor de Bioètica a la Universitat de Nova York.

Sistema legal

«Tenim un sistema legal dissenyat per determinar reparació pels crims i tenim un sistema de salut que aspira a donar atenció sense importar el caràcter personal de la gent o la seva història», ha opinat per part seva Scott Halpern, professor d’ètica mèdica a la Universitat de Pennsilvània, que com altres experts defensa que el sistema penal ja imposa penes de presó o reparacions econòmiques i altres càstigs als condemnats per delictes violents i que negar la prestació de serveis mèdics no forma part del càstig.

El Centre Mèdic de la Universitat de Maryland on es va intervenir Bennett, que segueix en evolució positiva -ha estat desconnectat d’un baipàs cardiopulmonar i dimecres va començar a poder parlar en veu baixa-, no ha volgut dir si coneixien el seu historial criminal. Només han enviat un comunicat al Post en què expliquen que ofereixen «cura a cada pacient que entra basada en necessitats mèdiques, no en el passat o en circumstàncies vitals. Aquest pacient –afegeixen sobre Bennett–, va arribar en necessitat desesperada i es va prendre la decisió sobre la seva opció a un trasplantament basant-se únicament en el seu historial mèdic».

També el centre ha facilitat al diari un comunicat del fill de Bennett. «No pretenc parlar del passat del meu pare –ha dit–. Pretenc concentrar-me en el desig del meu pare de contribuir a la ciència i potencialment salvar vides en el futur».

Per a Leslie Shumaker el debat no és ètica abstracta sinó personal. En les seves declaracions al Post ha assegurat que l’apunyalament i les conseqüències van ser «l’infern absolut fins al dia que Ed va morir». Ha explicat que allò també va marcar tràgicament un altre membre de la família, el germà petit, un paramèdic que havia portat Edward Shumaker al bar i després va ser el primer que va arribar a l’ambulància a atendre’l. Segons la germana, sempre va carregar amb un sentiment de culpa, va entrar en una addicció als opioides i va morir d’una sobredosi el 1999 als 28 anys.

La dona també ha recordat que els seus pares van interposar i van guanyar una demanda contra Bennett, a qui se li va ordenar pagar 3,4 milions de dòlars. Mai no van rebre res, segons explica Shumaker, i la modesta família va haver de demanar préstecs per comprar una furgoneta habilitada per a minusvàlids i més equipament.