La necessitat que té la Xina de satisfer el consum de 30 quilos anuals per càpita de carn de porc pot convertir l’Argentina en un dels estables globals a partir de l’anunciada instal·lació de tres macrogranges en una de les províncies més pobres. El 96,5% de les granges argentines dedicades a la producció porcina correspon a petits productors, que tenen menys de 50 truges reproductores. Només l’1% dels productors arriba a 7.000 animals. Però ara es parla de més de 30.000 caps a cada explotació.
El 6 de juliol del 2020, en plena pandèmia, el llavors ministre d’Exteriors, Felipe Solá, va anunciar una «associació estratègica» amb Pequín per produir nou milions de tones de carn porcina. «Geopolítica de la malaltia», va dir el metge Damián Verzeñassi, director de l’Institut de Salut Socioambiental de la Universitat Nacional de Rosario (UNR).
Les expectatives del Govern peronista, tan necessitat de dòlars, van començar a minvar a mesura que s’encenien les alarmes de diferents sectors socials. L’acord general ha quedat per ara als llimbs. No obstant això, la província del nord de Chaco, delmada per l’agronegoci i la tala del seu bosc –conegut com El Impenetrable–, la concentració de terres i, com a contrapartida la pobresa, de fins a un 56% de la població, s’ha sumat a la cursa de les macrogranges. El seu governador, Jorge Capitanich, ha anunciat que avança sense ensopegades aparents la instal·lació de tres megainstal·lacions. «Això genera l’obertura de mercats, més ocupació i més valor agregat de base exportadora», ha dit. El principal inversor és Zhengbang Group, el quart productor de porcs de la Xina, que fa dos anys va ser multat en aquell país per contaminació. Les explotacions ramaderes s’han d’emplaçar al nord-est, el centre i el sud-oest de la província, cadascuna a una distància de 100 quilòmetres.
Desforestació
El gas metà que expulsen les vaques representa en aquest país ramader el 39% de les emissions contaminants. El porc irromp com un altre factor de risc. Tenint en compte l’experiència espanyola, els especialistes ja entreveuen un avenç més gran de la desforestació i l’ús dels cultius transgènics per abastir els animals. L’altre horitzó problemàtic és el de la contaminació per l’ús a gran escala d’antibiòtics per engreixar els porcs i la possibilitat d’un increment de les malalties que es transmeten d’animals als humans.
El Impenetrable és l’ecorregió més important d’Amèrica Llatina després de l’Amazones. Segons Greenpeace, ha perdut gairebé el 50% dels boscos en un segle. Les comunitats originàries Qom que viuen al sud d’aquesta fronda s’han mobilitzat contra les macrogranges. Alhora van denunciar la violació de l’article 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) en què s’estableix que les companyies han de fer una consulta prèvia informada a les comunitats originàries abans d’instal·lar qualsevol fàbrica als seus territoris. Altres sectors van fer les mateixes exigències. «No només és que no hi ha transparència, sinó que no van respondre a les peticions d’informació que vam fer. Vam haver de recórrer a la justícia», va assenyalar Nora Giménez, advocada del col·lectiu Somos Monte. Un tribunal els va donar la raó. L’estat provincial ha de pagar 45 euros cada dia que posterguin la informació reclamada. Fins ara, Somos Monte no ha rebut resposta, fet que ha fet créixer la suspicàcia prexistent al voltant de les macrogranges.
El projecte avança enmig de la pitjor emergència hídrica registrada a l’Argentina des de 1944 a causa de la baixa llera del Riu Paraná per la sequera perllongada. La producció intensiva de carn porcina requerirà diàriament entre dos i tres milions de litres d’aigua. La situació podria complicar l’abastament de més d’un milió de ciutadans que no tenen accés al servei d’aigua potable.
