Anem a pams. Fa uns dies, un directiu audiovisual em va dir que estava convidat a la xerrada de Martín Villa a l’hotel Four Seasons. La primera xerrada en set anys des que va ser imputat per una jutgessa argentina. En la xerrada, al «Foro Nueva Economía», parlaria de memòria, transició i la seva imputació. El directiu no hi podia anar i em va dir que m’hi presentés al seu lloc.
-Vols dir? Jo no estic convidat.
-Sí home. Tu digues que hi vas en lloc meu, ara t’envio la meva invitació.
M’aixeco a les 8, que la xerrada era a les 9 i volia tenir temps per si em posaven impediments. Arribo, demano i em diuen que vagi a la segona planta. Quan soc a l’ascensor i la porta es tanca, apareix una mà que la torna a obrir. Entra. Tots dos sols, amunt. És Esperanza Aguirre.
-Ya tiene invitación, usted? - li dic.
Es posa a riure com dient que entraria amb invitació o sense. Xerrem i li dic que soc de Girona.
-Ah, Gerona, qué tierra tan bonita, lástima que allí hay muchos que no quieren ser españoles.
-Hay de todo, hay de todo.
Fem el trajecte junts fins el guardarroba i la sala. Li explico que estic allà vicàriament, a veure si arribat el cas, m’ajuda. Entrada. Ella entra com Pedro por su casa. A mi m’aturen i em miren dissimuladament el vestuari. No és estrany, miro al meu voltant i tothom va amb vestit i corbata. No només això: la majoria amb mocador sortint de la butxaca de l’americana. Jo vaig amb jersei, texans que fa quatre mesos que no es renten i vambes amb restes de tot el que he menjat a les barres dels bars de Madrid, des de patates braves a musclos, passant per suc d’olives.
-Errr...veran, yo no estoy invitado, vengo de parte de otro señor y...
-Espere, que voy a buscar un superior (mirada al meu aspecte, per cert, sense afaitar des de fa una setmana).
-Dígame (mirant-me de dalt a baix).
Ho explico.
-Pues lo siento, no podrá asistir.
-Cómo que no? Avise al organizador del foro.
Ve un altre paio. Em repassa amb la mirada. Etcètera. Després de 4 o 5 intents i altres tantes repassades al meu vestuari, puc entrar. Taules i taules de convidats. Veig en Mayor Oreja, l’Esperanza Aguirre, l’Alfonso Alonso, el fill d’en Suárez, i en fi, tota la dreta madrilenya. També un vell periodista, va ser famós, i no em surt el nom. L’ home està molt cascat.
-Viene usted como invitado o como prensa?, diu el meu acompanyant, després de mirar com vaig vestit.
-Por favor! Como invitado -a aquestes alçades ja m’he vingut amunt.
-Mesa 17, aquella de allí.
Caram, a primera fila. M’assec. Un home i una dona que ja hi eren se’m presenten.
-Buenos días, me llamo Joaquín Galindo (o alguna cosa semblant).
La dona també em diu el nom però no el retinc. Segueixen la conversa que ja havien iniciat, que dona una idea de quina gent m’acompanya.
-Y así, cómo va el sector eléctrico? - pregunta l’home a la dona, que deu ser de les que contracten expresidents del Govern.
Al cap de poc arriba la meva acompanyant de l’altre costat, una senyora d’edat provecta, molt simpàtica, a qui li dic que vinc del sector de la premsa i les comunicacions. Duu una estola de pell que li recullo quan li cau. Quan es gira per escoltar Martín Villa, veig que la cremallera de la faldilla ha cedit per la part de darrere i em mostra la faixa de color carn. No m’atreveixo a advertir-la. Prefereixo suportar la visió durant tota la conferència. Parla Martín Villa.
-Hay que ver lo lúcido y bien que está, a su edad- em diu la senyora.
-Y usted que lo diga. Aun recuerdo verle en la tele en blanco y negro- responc, tot mostrant que sí, que provinc del món audiovisual. Acabem. La gent s’aixeca i es saluden uns als altres amb abraçades i copets a l’esquena, com és tipic aquí. Vaig al guardarroba i trobo de nou Esperanza Aguirre. Baixem junts, ara per l’escala.
-Ya lo ve, al final he podido entrar.
-Ya veo. No se si yo le hubiera dejado entrar, tal como va vestido.
L’exministre admet la possibilitat que fos «responsable polític i penal» d’homicidis
L’exministre Rodolfo Martín Villa va reconèixer ahir que va poder «ser responsable polític i penal» dels presumptes homicidis i tortures comesos als anys 70 -cosa que va portar al seu processament a l’Argentina per delictes d'humanitat- però va descartar que existís un «pla sistemàtic, deliberat i generalitzat» que consistís en l’eliminació del contrincant polític. Així es va expressar l’extitular d’Interior en un esmorzar informatiu, la seva primera intervenció després que la Justícia argentina revoqués el seu processament el mes de desembre passat en entendre que no existien «proves directes o indirectes, indiciàries, variades i/o unívoques compatibles» amb els delictes de les humanitats que se li atribuïen.
«Hauria estat possible que en un rapte de bogeria hagués pogut ser l’autor material. El que no era possible és que jo formés part d’alguns governs, en concret de la Transició, que van ordir un pla d’aterrir els espanyols partidaris d’un Govern democràtic», va defensar. Segons el seu parer, «dir» que els dirigents dels primers governs de la democràcia es dedicaven a eliminar «les persones més representatives d’aquella etapa» és «mentida». «No té sentit que es faci servir a la querella aquestes paraules», va assegurar. EUROPA PRESS/MADRID
