El papa emèrit Benet XVI sabia de l'existència de casos d'abusos sexuals a joves i menors comesos per membres de l'Església catòlica alemanya quan succeïen i va tenir en almenys quatre d'ells una conducta reprotxable, segons els autors d'un informe publicat aquest dijous.
L'informe va ser presentat per un despatx d'advocats de Munic després de l'encàrrec de l'arquebisbat d'aquesta ciutat del sud d'Alemanya i els seus autors van declarar que les més de 1.700 pàgines que documenten casos succeïts entre els anys 1945 i 2019 són un "relat de l'horror".
El papa emèrit va ser arquebisbe de Munic i Freising entre els anys 1977 i 1982, i encara que l'informe retreu també la conducta d'altres alts jerarques de l'Església catòlica alemanya, el relat que es refereix a Joseph Ratzinger és el que va suscitar l'atenció més gran en la llarga exposició del seu contingut a la premsa.
L'informe documenta centenars de casos comesos durant dècades, fins a pràcticament el present, i responsabilitza a les successives jerarquies eclesiàstiques de no haver actuat en conseqüència, si més no, o fins i tot haver-los encobert.
En dos dels casos atribuïts al període en què Ratzinger va estar al capdavant d'aquesta arxidiòcesi, els abusos van ser presumptament comesos per dos clergues que prestaven assistència espiritual i contra els quals no es va actuar en absolut.
La reacció de Ratzinguer és "poc creïble"
Els responsables de l'informe consideren "poc creïble" la reacció de l'ara papa emèrit rebutjant alguna de les al·legacions sobre el grau de coneixement que va arribar a tenir d'uns certs casos i sostenen, en canvi, que per part de Ratzinger no va haver-hi "gens d'interès recognoscible" a actuar enfront d'ells.
Es mostren convençuts els investigadors que Ratzinger va tenir coneixement del cas del rector identificat com Peter H., qui en 1980 va ser traslladat del bisbat de Essen al de Munic després d'haver estat acusat de pedòfil i que en el seu nou destí va continuar cometent abusos.
En concret es refereixen al fet que encara que Ratzinger declara ara que no va participar en la reunió celebrada el 15 de gener de 1980 en la qual es va debatre sobre aquest rector, el registre oficial d'aquesta trobada constata que el llavors arquebisbe va fer comentaris sobre un servei fúnebre i sobre detalls d'una conversa que havia tingut amb el papa Joan Pau II.
Ulrich Wastl, un dels advocats, va assegurar que Ratzinger havia "d'haver conegut els esdeveniments" i que "molt probablement" sabia què passava en l'arxidiòcesi.
Gairebé 500 casos i 235 presumptes autors d'abusos
L'informe aborda almenys els casos de 497 persones, la majoria d'ells homes joves i menors, i comptabilitza a 235 presumptes autors dels abusos, d'ells 173 sacerdots i 9 diaques, encara que es presumeix que pot haver-hi uns altres.
Els advocats arriben a la conclusió que molts dels sacerdots i diaques van continuar exercint les seves funcions després de conèixer-se el seu comportament; quaranta dels religiosos van continuar prestant consell espiritual i en 18 casos malgrat haver estat objecte d'una "condemna rellevant" per part dels seus superiors.
Retret al cardenal Marx, que va encarregar l'informe
En l'informe també es retreu al cardenal arquebisbe de Munic i expresident de la Conferència Episcopal alemanya, Reinhard Marx - que va ser qui ho va encarregar - pel seu comportament en relació amb dos casos de presumptes abusos i a més se li atribueix no prestar suficient atenció a aquesta mena de comportaments.
A pesar que des de 2010 va haver-hi gran quantitat de dades sobre casos d'abusos presumptament comesos per religiosos que encara estaven vius, els autors de l'informe indiquen que el cardenal Marx -que no va ser present aquest dijous en la divulgació del contingut- només va llançar una petita quantitat de recerques sobre aquest tema.
Marx va presentar en 2021 la seva dimissió al papa Francesc com a gest davant els abusos a menors per part de membres de l'Església catòlica alemanya després dels informes divulgats sobre el comportament de la jerarquia de la ciutat de Colònia, en l'oest del país, però el pontífex la va rebutjar i li va lloar el seu "coratge".
El Vaticà va encomanar a una comissió apostòlica l'anàlisi del succeït en aquella important arxidiòcesi alemanya després que l'excardenal de Colònia Rainer Maria Woelki admetés que en ella es va produir un "encobriment sistèmic" de casos d'abusos a menors, després de conèixer-se un informe que va analitzar desenes d'ells entre 1975 i 2018.
El papa Francesc va rebutjar la renúncia que va presentar Woelki, qui es va prendre "un temps" de reflexió, però va retreure al cardenal "greus errors" de comunicació i va dir que la comissió apostòlica va comprovar l'existència d'errors que van conduir a una crisi de confiança que va afectar "molts creients".
