Ucraïna podria ser envaïda totalment o parcialment per Rússia en les pròximes setmanes. Moscou ha desplegat desenes de milers de soldats a la seva frontera. 

Però aquest desplegament pot ser també una fanfarronada geopolítica de Vladimir Putin per a forçar a Occident a asseure's de nou a negociar sobre la zona més calenta del continent Europeu. Diplomàcia coercitiva. 

Latent està el temor de Moscou al fet que Ucraïna s'uneixi a l'OTAN. I a perdre definitivament la influència sobre un país que té l'ànima dividida en dues: prorussos i prooccidentals, est i oest. 

Putin també voldria mostrar el que li pot passar a l'exèrcit ucraïnès si s'atreveix a llançar una ofensiva sobre les zones independentistes de l'est del país. 

El Periódico d'Espanya, del mateix grup editorial que Diari de Girona, ha consultat a tres experts per saber què està passant i què pot ocórrer a Ucraïna. La zona és un autèntic eixam geopolític.

Hi haurà invasió?

Un factor important a tenir en compte és que Ucraïna no és part de l'OTAN. Per això els Estats Units ha vingut a dir que no entrarà en una guerra per a defensar-la d'una possible agressió russa. Ho va dir dimecres Joe Biden, encara que posteriorment la Casa Blanca va matisar les seves paraules en un comunicat. 

Aquesta pot ser una de les claus més importants. El suport popular a una adhesió al tractat defensiu d'Occident està creixent vertiginosament, el mateix que l'europeïtzació de bona part de la seva població. Putin està perdent el pas en bona part del país. Potser el moment per a evitar perdre'l és ara, quan Ucraïna no té qui la defensi. El seu exèrcit no aguantaria un assalt contra el rus, un dels majors i més poderosos del món. 

Però Moscou també pot pretendre únicament ensenyar múscul per a forçar als Estats Units i Europa a negociar. Què? El compliment dels acords de Minsk 1 i Minsk 2 (signats a Bielorússia), que prometien proveir d'autogovern a les autoproclamades República Popular de Lugansk i República Popular de Donesk, zones prorusses dins d'Ucraïna escenari de durs combats en la seva latent guerra civil.

Per què és important?

Frontera entre l'Europa democràtica i la Rússia autoritària i zona 'buffer' russa davant l'OTAN, Ucraïna no és un país qualsevol. És bressol i mite fundacional de la civilització russa (la Rus de Kíev medieval). Es tracta també d'una obsessió de Vladimir Putin des de fa més de dues dècades, les que porta en el poder. I de molts dels seus compatriotes, que van veure implosionar l'imperi soviètic el 1991 i a Ucraïna independitzar-se al costat de la resta de repúbliques de l'URSS.

Això va suposar un cop a l'orgull nacional i va donar pas a un país dividit, de forma molt simplificada, en dues: els que parlen rus, a l'est, a la zona obrera, industrial i minera; i els que parlen ucraïnès a l'oest, on està la capital, Kíev, moltes vegades aliena al sofriment de la resta del país (carestia, inflació, fins i tot abandó) i més europeïtzada.

Què ha passat?

Des de principis d'aquest segle, Ucraïna ha patit turbulències constants, protestes, canvis de govern, la pèrdua de Crimea en favor de Rússia, i una de guerra atiada pel Kremlin o, segons el Kremlin, per Europa i la CIA. 

El 2004, la revolució taronja contra el tripijoc electoral del prorús Víktor Yanukóvich; el 2013, el 'Euromaidán', amb desenes de morts i l'annexió de Crimea; el 2014, la guerra del Dombás entre separatistes prorussos secundats per Moscou, i l'exèrcit ucraïnès, i la “declaració d'independència” de Donetsk i Lugansk… El següent capítol d'aquesta història d'enfrontaments interns i intervencions estrangeres està a punt d'escriure's.