El Tribunal Europeu de Drets Humans no ha admès a tràmit la demanda presentada pels joves de la localitat navarresa d’Alsasua que van ser condemnats per l’agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles a l’octubre de l’any 2016, fet pel qual s’acaba el procés judicial. Així ho van confirmar fonts de la plataforma Altsasu Gurasoak, que està integrada per pares dels joves que van ser condemnats pel Tribunal Suprem a penes d’entre 1 any i mig i 9 anys i mig de presó, sentència que va rebaixar la que inicialment va ser dictada per l’Audiència Nacional, que no va apreciar indicis de terrorisme en els fets.
La resolució va ser donada ahir a conèixer a través de les xarxes socials per Iñaki Abad, un dels condemnats, que, al seu compte de Twitter, va assenyalar que «finalment el Tribunal Europeu de Drets Humans no admet a tràmit la nostra demanda. Davant del desemparament de totes les institucions judicials, queda una societat que ho ha entès perfectament», per concloure que malgrat perdre ho seguiran denunciant «sempre». Va ser fa «unes poques setmanes» quan els seus advocats van rebre la notificació, segons van explicar els familiars, que van assenyalar que amb això «s’acaba el procés judicial, ja que no hi ha possibilitat de recurs». «Teníem esperances que hagués seguit el tràmit però no segueix i no hi ha una argumentació del perquè, simplement afirmen que no s’admet. Així ens hem quedat», van afegir els familiars dels condemnat pels fets d’Alsasua.
Camins «tancats»
En certa manera van reconèixer que no els ha sorprès perquè el «Tribunal Suprem va anar tancant camins que haguessin possibilitat accedir amb més recursos a Estrasburg». «La tasca del Suprem ha estat aquesta, anar tancant camins», van apuntar, alhora que van explicar que si van recórrer va ser perquè pensaven que «hi havia la possibilitat i l’opció que s’admetés però també hi havia l’altra part», i era que veien que «s’havien tancat molts camins». Tot i això, van manifestar que esgotaran totes les possibilitats que tinguin «a tots els escenaris» que se’ls possibilitin. Sobre això van remarcar que «la societat ho ha interioritzat i ha vist que ha estat una gran injustícia i el fet que Europa no ho hagi admès a tràmit no vol dir que sigui més just».
