«La història jutjarà qui va fer què. Qui va crear un problema i qui el va resoldre», va dir el president argentí, Alberto Fernández, en anunciar ahir, gairebé a punt del precipici econòmic, un acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI). El pacte a última hora, va remarcar Fernández, «no implicarà salts devaluatoris» ni «condiciona» el país. Els mercats van reaccionar favorablement de forma immediata. El 2018, el llavors president Mauricio Macri va rebre el préstec més gran de l’FMI a la seva història: 47.000 milions de dòlars (42.157 milions d’euros). Aquesta suma es va evaporar en pocs mesos. El Govern peronista va considerar, després d’assumir el poder el desembre del 2018, que el deute era pràcticament impagable. Si bé va anar abonant alguns dels seus trams, a finals del 2021 l’Argentina es trobava en un laberint sense sortida i amb escasses reserves al Banc Central (BCRA).

Ahir era l’últim dia per tornar 731 milions de dòlars. Com que les negociacions amb l’FMI estaven empantanegades, el fantasma d’una suspensió de pagaments estava perillosament present. Quan gran part dels analistes donaven per fet que l’Argentina passaria a ser un país «morós», Fernández va anunciar que el pitjor dels escenaris imaginats s’havia evitat. «Amb l’anunci del nou acord el Govern es treu de sobre el principal condicionant que afrontava l’economia: els prop de 20.000 milions de dòlars que s’havien de pagar per any a l’organisme, una xifra impossible de complir», va assenyalar el diari Ámbito Financiero. D’aquesta manera, l’FMI refinançarà cadascun dels venciments.

«Governar és un exercici de responsabilitat. Patíem un problema, i ara tenim una solució. Teníem una soga al coll, una espasa de Dàmocles, i ara tenim un camí que podem recórrer. Sense acord, no teníem un horitzó de futur», va afirmar el mandatari. A partir del que s’ha acordat amb l’FMI, «podem ordenar el present i construir un futur». Segons Fernández, en comparació amb acords anteriors subscrits per l’Argentina amb l’organisme financer, no es preveuen «restriccions que posterguin el nostre desenvolupament». Fernández va assegurar que no es reduiran les pensions, els ajuts socials ni es reformarà la legislació laboral. Tampoc no augmentaran les tarifes dels serveis públics. No es frenaran la investigació científica ni la inversió a l’obra pública. Fernández va assenyalar que aquesta vegada l’FMI no «imposa» que l’Estat arribi immediatament a un dèficit zero de la despesa, una fita considerada impossible en un país amb més del 40% de pobres.

Nou escenari

«A més, podrem accedir a nous finançaments perquè aquest acord existeix. Aquesta entesa preveu sostenir la recuperació econòmica ja iniciada», va afegir Fernández. Si no s’hagués arribat a aquest punt, va destacar el president, la possibilitat d’accedir a nous crèdits internacionals «estaria molt limitada».

El ministre d’Economia, Martín Guzmán, va expressar una moderada satisfacció pels resultats de les negociacions que ell mateix ha dirigit. «Vam acabar en un lloc raonable, es va arribar al millor acord possible». I va remarcar que, d’ara endavant, no hi haurà «polítiques d’ajust», encara que no va aclarir res més. «El 2018 el Govern anterior va acordar un préstec rècord en la història de la institució. Tots sabem que aquest programa va resultar un profund fracàs i va deteriorar la política social», va afegir el ministre.