No esmenta Ucraïna ni falta que feia. Occident ha d’abandonar la seva «mentalitat de guerra freda», establia el comunicat que la Xina i Rússia van signar després de la reunió presidencial a Pequín. El seu redactat, no obstant, transcendeix el conflicte més immediat i mostra l’afartament que els dos països han sedimentat en els últims anys per l’expansió militar que apadrinen els Estats Units als seus patis del darrere. La reunió de Xi Jinping i Vladímir Putin va evidenciar que el país amb més població i el més extens del planeta es revelen contra el vell ordre global i demanen «insuflar una veritable vida al multilateralisme».

Els experts ja havien pronosticat que Putin aconseguiria alguna picada d’ullet diplomàtica de Xi sobre Ucraïna. Allò ressenyable és l’oposició a l’expansió de l’OTAN. La Xina «entén i dóna suport» a les propostes russes sobre garanties a llarg termini a Europa, establia el text. A canvi, Putin va verbalitzar el principi d’«una sola Xina» sobre l’assumpte taiwanès. En les dues reclamacions denuncien les interferències dels EUA. «Demanem que es respecti la sobirania, la seguretat i els interessos d’altres països, les seves diversitats històriques i culturals i que es tracti el seu desenvolupament pacífic amb objectivitat i justícia», afegeixen.

Xi i Putin van concloure ahir la seva trenta-vuitena reunió i primera des que va esclatar el conflicte ucraïnès. Entre la vintena de líders que van acudir a la inauguració dels Jocs Olímpics d’Hivern, cap no rivalitza en pes amb Putin. Xi va concedir al seu «vell amic» l’obertura de la marató diplomàtica. Falten a Pequín els representants dels Estats Units i del Regne Unit, Canadà i Austràlia, que han acompanyat el boicot polític instigat per Washington. El text destaca l’absurditat d’una mesura simbòlica perquè és improbable que Xi hagués arribat tan lluny en el comunicat amb Biden de convidat. L’hospitalitat és un assumpte molt seriós a la Xina. També va rebre Pequín l’abraçada de l’ós rus. «És trist que alguns països hagin intensificat els esforços per polititzar l’esport per egoisme», va lamentar Putin.

Conflictes històrics

La Xina i Rússia comparteixen 4.000 quilòmetres de frontera i nombrosos conflictes històrics que van alimentar una desconfiança secular. El rumb es va redreçar als anys 90 i els seus llaços comercials, militars i geopolítics s’han intensificat sense fre des de la pujada al poder de Xi. El 2014, quan s’incrementaven les pressions d’Occident per l’annexió de Crimea, Rússia va certificar el seu «gir cap a l’Orient» amb la firma d’un macrocontracte de subministrament de gas amb la Xina de 400.000 milions de dòlars durant 30 anys. No és casual que Putin, sota l’amenaça de sancions, revelés ahir un nou contracte que portarà a la Xina deu mil milions de metres cúbics de gas anuals.