El fons saudita que va impulsar el rei emèrit sabia que Espanya podia qualificar-lo com opac

El Fons va ser promogut pel Govern d’Espanya, llavors encapçalat pel socialista José Luis Rodríguez Zapatero, i l’Executiu de l’Aràbia Saudita; i es va constituir al paradís fiscal de Guernsey, una de les illes britàniques del Canal de la Mànega. No obstant, tant al Memoràndum inicial, que té data de 7 de març del 2007, com al document annex posterior de 55 pàgines, de 27 d’abril del mateix any, s’adverteix que els dos Governs només participaven en qualitat de «facilitadors». D’aquesta manera, prossegueix, la intervenció dels dos Estats no havia d’interpretar-se com «un suport directe o indirecte» de les inversions o decisions del Fons.

De fet, aquesta documentació posa de manifest que ni el Memoràndum ni el mateix Fons havien sigut registrats davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV): «Aquest document només es distribuirà entre inversors sofisticats seleccionats», especifica el text, que ressalta que ningú està autoritzat a facilitar l’acord a qualsevol altra persona o empresa.

Van contractar Corinna Larsen

El Memoràndum i el seu annex posen de manifest que el Fons Hispanosaudita d’Infraestructures i Energia operava sota la gestió de les firmes Cheyne (Bermuda), Arox Capital (Suïssa i Guernsey) i Boreas, els responsables de la qual, segons va publicar ‘El Español’, eren amics personals de Corinna Larsen, llavors nòvia de Joan Carles I. El diari ‘El País’ va informar que Cheyne Capital va contractar Larsen per a aquest projecte financer i que fins i tot la va presentar com a col·laboradora en diferents reunions que van tenir lloc a Madrid. Precisament, aquest rotatiu madrileny va relatar, basant-se en uns documents inclosos als denominats papers de Pandora, que Larsen va arribar a planejar que els gestors que administraven el fideïcomís Peregrine, establert a Nova Zelanda, entreguessin a Joan Carles I, en cas que ella morís, «el 30% dels ingressos provinents del Fons d’Inversions Hispanosaudita». L’advocat de Larsen assegura que aquests documents són falsos, completa la informació.

El Memoràndum dedica gran part del seu contingut a explicar els avantatges que tindrien els inversors, ja que al paradís fiscal de Guernsey «no s’apliquen impostos sobre successions, guanys de capital, donacions, ingressos o vendes en relació amb l’adquisició, tinença o transferència» d’actius. Tampoc abonarien impostos pels moviments de diners que es realitzessin, per la qual cosa els inversors estarien exempts d’abonar taxes si no residien en aquesta illa britànica: «Actualment, Guernsey no grava les herències de capital, els guanys de capital (amb l’excepció d’un impost sobre els guanys de les vivendes), donacions, vendes o volum de vendes, ni existeixen drets de successió», diu l’escrit, que destaca: «Una firma que pagui una taxa de 600 lliures està exempta d’impostos a Guernsey sobre els interessos dels dipòsits bancaris i qualsevol ingrés que no tingui la seva font a l’illa».

El document adverteix, no obstant, que el Govern de Guernsey havia introduït els últims anys mesures «similars» a les incloses en la Directiva de l’Impost sobre l’Estalvi de la Unió Europea. No obstant, els directius subministraven la clau per saltar-se aquesta normativa: «Pagant els agents ubicats a Guernsey no estan obligats a aplicar les mesures sobre els pagaments realitzats pels fons d’inversió», indica de manera literal el Memoràndum, que conclou tranquil·litzant els inversors espanyols: «Els accionistes residents fora de Guernsey no estaran subjectes a cap impost respecte a les accions de la seva propietat».

Impulsat per Moratinos

El Fons Hispanosaudita d’Infraestructures i Energia, que per part del Govern espanyol va ser impulsat pel llavors ministre d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, es va presentar a Espanya com si es tractés d’una aposta pública per promoure la inversió privada espanyola a l’Aràbia Saudita, que pretenia reunir un capital de 1.000 milions de dòlars per invertir-lo en els sectors de l’energia i les infraestructures.

A més, apuntava la possibilitat que es pogués invertir fins a un 10% del total dels diners rebuts en projectes d’interès per a Espanya i l’Aràbia Saudita en països del Pròxim Orient i el Nord de l’Àfrica. Això sí, hauria de tenir una qualificació de Standard and Poor’s (o altres agències qualificadores) de no menys de BB- o un risc classificació de no més de quatre (sent zero el risc més baix i set, el més alt en una escala de qualificació de zero a set) a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). La inversió mínima era de 10 milions de dòlars.

Les empreses espanyoles que es van decidir a entrar en l’operació promoguda per Joan Carles I i en la qual va participar la seva llavors parella Corinna Larsen van perdre almenys 21 milions d’euros. Un correu electrònic remès el 24 de febrer del 2009 pel director de Negoci de Caja Madrid, Matías Amat Roca, al president de l’entitat financera, Miguel Blesa, informava que els inversors espanyols havien mostrat el seu descontentament al Govern d’Espanya amb les activitats del Fons, els gestors del qual se’ls acusava que només es preocupaven de «cobrar», ja que no havien promogut «projectes» ni havien actuat amb «transparència». Els empresaris consideraven «sorprenent» que per part de l’Aràbia Saudita no hi hagués interès, i apuntaven la seva intenció de cancel·lar el Fons, una cosa que es va produir un any després, el 2010.

Lideratge de Joan Carles I

Joan Carles I va exercir un evident lideratge en el projecte, ja que el va presentar el 19 de juny del 2007 en un acte que va tenir lloc al palau del Pardo i que va comptar amb la participació del monarca Abdala Bin Adbelaziz, que havia acudit a Madrid per rebre les claus de la Vila. A la trobada van intervenir el ministre d’Indústria, Joan Clos; el ministre de Finances saudita, Ibrahim ben Abdul Aziz Al-Assaf; el president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán; el secretari d’Estat de Turisme i Comerç, Pedro Mejía, i el seu homòleg saudita, Amr Al-Dabbagh.

Precisament, aquest mateix 19 de juny del 2007 Moratinos i el ministre saudita Abdul Aziz Al-Assaf van firmar un conveni entre el Regne d’Espanya i el Regne de l’Aràbia Saudita amb la finalitat d’evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni. L’acord no es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) fins al 14 de juliol del 2008.

En declaracions a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, el president de l’Associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat, Julio Ransés Pérez Boga, ha assegurat que els convenis de doble imposició sempre beneficien les persones físiques o jurídiques que obtenen rendes procedents d’un país en el qual no es resideix, perquè eliminen la doble imposició o la redueixen molt: «Per tant, a algú amb inversions de les quals obté rendiments li interessa que el país tingui un conveni», ha completat aquest inspector.

Diners del Ministeri de Finances Saudita

Tan sols uns dies després de la publicació del conveni al BOE, el 8 d’agost del 2008, el compte bancari que va obrir a Suïssa la fundació panamenya Lucum, propietat de Joan Carles I, rebia del Ministeri de Finances, encapçalat per Abdul Aziz Al-Assaf, un abonament de 100 milions de dòlars (64.884.405 euros). Segons va informar Arturo Gianfranco Fasana –un dels gestors dels diners que amagava el rei emèrit a Suïssa–, el mateix monarca es va mostrar «molt sorprès» de l’import rebut, ja que ell només esperava «una cinquena part» dels fons finalment entregats, cosa que suposava un màxim de 20 milions de dòlars. Fasana va assegurar que l’abonament d’aquesta important quantitat es tractava d’un simple regal «segons la tradició saudita».

El banc suís Mirabaud, en el qual Joan Carles I va dipositar un total de 102 milions de dòlars procedents de les monarquies de l’Aràbia Saudita (100 milions) i de Bahrain (gairebé dos milions efectiu), va ser multat per no alertar l’organisme suís que s’encarrega del control de les activitats dels mercats financers (Finma) d’aquests sospitosos moviments de diners. Tampoc va comunicar altres ingressos sospitosos, aquests de Corinna Larsen, que tampoc havia justificat de forma fefaent uns altres dos ingressos de 5 i 2 milions de dòlars procedents de Kuwait i Bahrain, que la Fiscalia suïssa va connectar amb Joan Carles I.