El memoràndum que es va entregar a les empreses espanyoles que van ser convidades a participar al Fons Hispano-Saudita d’Infraestructures i Energia que va impulsar Joan Carles I advertia que la justícia i les autoritats fiscals podien arribar a qualificar-lo d’opac. Així consta en aquest document de 90 pàgines, de caràcter confidencial, que avisa les firmes convidades espanyoles -com Sacyr, Caja Madrid, OHL i Mutua Madrileña- que no tenien la «certesa absoluta» que el fons fos «una entitat transparent » a efectes fiscals fins que els tribunals o les autoritats fiscals espanyoles prenguessin una decisió.

El fons va ser promogut pel Govern espanyol, llavors encapçalat pel socialista José Luis Rodríguez Zapatero, i el d’Aràbia Saudita; i es va constituir al paradís fiscal de Guernsey, una de les illes britàniques del Canal de la Mànega. Tanmateix, tant al memoràndum inicial, amb data 7 de març de 2007, com al document annex posterior de 55 pàgines, del 27 d’abril del mateix any, s’adverteix que tots dos executius només participaven en qualitat de «facilitadors». D’aquesta manera, continua, la intervenció dels dos estats no s’havia d’interpretar com un suport directe o indirecte de les inversions o decisions del fons.

De fet, la documentació posa de manifest que ni el memoràndum ni el fons havien estat registrats davant de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). «Aquest document només es distribuirà entre inversors sofisticats seleccionats», especifica el text, que destaca que ningú no està autoritzat a facilitar l’acord a qualsevol altra persona o empresa. El memoràndum i el seu annex posen de manifest que el fons operava sota la gestió de les firmes Cheyne (Bermudes), Arox Capital (Suïssa i Guernsey) i Boreas, els responsables de les quals, segons va publicar El Español, eren amics de Corinna Larsen, llavors xicota de Joan Carles I. El País va informar que Cheyne Capital va contractar Larsen per a aquest projecte i que la va presentar com a col·laboradora a diferents reunions a Madrid. Aquest rotatiu va relatar, basant-se en uns documents inclosos en els papers de Pandora, que Larsen va planejar que els gestors que administraven el fideïcomís Peregrine, radicat a Nova Zelanda, lliuressin al rei emèrit, si ella moria, «el 30% dels ingressos procedents del Fons d’Inversions Hispano-Saudita». L’advocat de l’empresària assegura que aquests documents són falsos.

La «policia patriòtica» va ordir un pla per intentar desvincular Joan Carles I del cas KIO

La policia política que va operar sota el Govern de Mariano Rajoy va ordir un pla per intentar desvincular el rei emèrit dels diners desapareguts del cas KIO. Així consta en el «pla de treball» que va elaborar José Manuel Villarejo el 3 de desembre de 2012 en plena Operació Catalunya en què el comissari jubilat va captar el 2012 el financer Javier de la Rosa com a testimoni del cas Pujol. Aquest empresari català i el diplomàtic mort el 2009 Manuel Prado y Colón de Carvajal, considerat com la persona de la màxima confiança del llavors cap de l’Estat, van ser condemnats el 2006 a cinc i un any de presó, respectivament, pel forat de 375 milions d’euros que va patir KIO. Part dels diners no van ser recuperats.

Després d’esclatar el cas als 90, De la Rosa va insinuar que els 100 milions de dòlars que va transferir als comptes de Colón de Carvajal a Suïssa anaven destinats a facilitar «gestions polítiques», tal com va informar El País. L’empresari català va arribar a ser acusat de fer xantatge a Joan Carles I, a qui va vincular de manera indirecta a la transferència dels diners. A la seva agenda, Villarejo va redactar la seva intenció que De la Rosa desvinculés Joan Carles I d’aquest cas de corrupció, l’última peça separada del qual no va finalitzar fins el 2015, quan l’Audiència Nacional va condemnar l’exvicepresident de KIO Fouad Khaled Jaffar a dos anys de presó. A l’esborrany del decret d’arxiu d’una de les tres diligències fiscals obertes a l’exmonarca, la relativa a un trust a Jersey, s’evidencien els seus vincles amb els comptes opacs que amagava el seu home de confiança, i que Villarejo intentava negar.