Fa 15 anys dues organitzacions ecologistes van denunciar davant la justícia el projecte urbanístic de l'embassament de Valdecañas, a Càceres. Des de llavors, s'ha dut a terme la construcció del complex, que reuneix tota mena d'instal·lacions turístiques i d'allotjament. De fet, s'ha convertit en un dels ressorts més exclusius d'Extremadura. No obstant això, haurà de ser demolit per complet, fins a l'últim maó, segons acaba de dictaminar el Tribunal Suprem.
La sentència posa fi a un llarg periple judicial, en el qual les entitats Adenex i Ecologistes en Acció han aconseguit veure reconeguts els seus arguments, enfront dels de la promotora, Marina Isla de Valdecañas SA, i els de la pròpia Junta d'Extremadura, que ja ha dit que farà tot el possible per evitar aquesta demolició.
El Tribunal Suprem ha ratificat el que ja va dictar inicialment el Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura el 2011 i posteriorment el propi Suprem el 2014, quan van declarar nul el Projecte d'Interès Regional (PIR) que havia concedit la Junta d'Extremadura i que va permetre la construcció d'aquest luxós ressort, que consta de ni més ni menys que 185 xalets, un hotel de quatre estrelles, un recinte hípic, una marina de 70 amarraments, un club social, un camp de golf, una platja artificial, piscines i nombroses pistes esportives, entre altres coses.
Tot això haurà de ser demolit, ja que, segons ha informat El Periódico d'Extremadura, del mateix grup editorial que Diari de Girona, el projecte es va desenvolupar en un terreny protegit no urbanitzable, inclòs a més dins de la Xarxa Natura 2000 en estar catalogat com a Zona d'Especial Protecció d'Ocells (ZEPA).
Poc després que la primera sentència confirmés la il·legalitat de dita PIR, l'Assemblea d'Extremadura, amb els vots de PSOE i PP, va modificar la Llei del Sòl per a permetre la urbanització de terrenys protegits i intentar salvar així l'escull judicial. No obstant això, aquest canvi també va ser declarat il·legal.
Ara, la Junta d'Extremadura podria enfrontar-se no sols a costejar un enderrocament total que està quantificat en més de 33 milions d'euros, sinó també a una forta indemnització per a la promotora en el més que probable cas que reclamin judicialment els perjudicis ocasionats. Aquestes indemnitzacions, segons algunes fonts, podrien superar els 110 milions d'euros.
La sentència del Suprem estima el recurs presentat per Ecologistes en Acció contra l'acte dictat en 2020 pel tribunal extremeny, que va considerar suficient enderrocar aquelles construccions que encara no estiguessin acabades llavors. Aquest tribunal va emetre un acte en aquest sentit, donant per bons els raonaments de la Junta d'Extremadura, que al·legava que era impossible l'enderrocament total de l'edificat. Ara, la nova resolució ordena que es derroqui la totalitat de l'edificat.
La Junta recorrerà la sentència
Encara caben recursos contra aquesta última sentència. De fet, el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, ha anunciat que, tan aviat com tingui coneixement oficial de la sentència, el seu govern presentarà amb tota probabilitat un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, sense descartar fins i tot acudir a la justícia europea, afegeix El Periódico d'Extremadura.
“Intentaré continuar salvant el projecte de Valdecañas, però d'això no depèn el futur d'Extremadura”, ha afirmat Fernández Vara. Sobre els possibles indemnitzacions que podria haver de pagar la Junta per haver atorgat els permisos, el president ha indicat: “No està escrit en cap lloc que hi hagi una conseqüència patrimonial decidida. Ja veurem i això serà objecte d'altres plets”.
Quant a les responsabilitats polítiques pel desenllaç d'aquest cas, Fernández Vara va recordar que els fets van començar el 2006: “De les persones relacionades, ja cap està en política”, ha assenyalat.
