Espanya baixa 0,18 punts, suficients per deixar de ser una «democràcia plena» i passar a ser una «democràcia defectuosa», segons l’informe que ha publicat la revista ‘The Economist’.
El 2017 ja va estar a punt de descendir a aquesta categoria arran de la crisi catalana, quan el Govern central va prendre mesures legals contra els polítics independentistes catalans per actuar de manera inconstitucional.
El sistema judicial, culpable del declivi
Des del 2017 Espanya no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat i en aquest cas no es deu als desacords entre el Govern de Madrid i els polítics independentistes catalans. El sistema judicial espanyol és el culpable del declivi democràtic.
The Economist ha afirmat en el seu informe ‘Democracy Index 2021: China challenge’ que el descens d’Espanya es deu principalment a una rebaixa en la seva puntuació d’independència judicial (un dels cinc indicadors que s’analitzen de cada país). L’esmentada rebaixa està directament relacionada amb el bloqueig del Consell General del Poder Judicial, les divisions polítiques sorgides en el nomenament de nous magistrats, l’òrgan encarregat de supervisar el sistema judicial i que té per objectiu garantir la seva independència.
El CGPJ segueix sense acord i castiga els espanyols
Actualment, el Consell General del Poder Judicial està funcionant de manera interina, ja que el seu mandat va expirar el 2018 (més de tres anys de retard) i no hi ha hagut cap acord sobre el nomenament de nous jutges (que necessiten una majoria de tres cinquens al Parlament).
En línies generals, Espanya pateix una fragmentació parlamentària cada vegada més acusada, una llarga llista d’escàndols de corrupció i un creixent nacionalisme regional a Catalunya que planteja desafiaments per a la governabilitat.
Només 21 països van gaudir de «democràcia plena» el 2021
Espanya forma part d’una llarga llista de països que no gaudeixen d’una «democràcia plena», tan sols 21 països de 165 poden fer-ho. Entre els països que s’afegeixen a Espanya, hi ha França, els Estats Units, Israel i Sud-àfrica.
L’índex de democràcia el 2021 també ha patit un declivi. Ha passat de 5,37 el 2020 a 5,28, amb la pitjor caiguda anual des del 2010.
Els països que han tingut un dels descensos més forts són l’Equador, Mèxic, el Paraguai i Tunísia (país que va registrar la baixada més accentuada), ja que van ser relegats de «democràcies deficients» a «règims híbrids».
L’estudi afirma: «Els resultats reflecteixen l’impacte negatiu de la pandèmia en la democràcia i en la llibertat al món per segon any consecutiu, amb l’extensió considerable del poder de l’Estat i l’erosió de les llibertats individuals».
Al top 5 de la llista hi ha Noruega, Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia i Islàndia i a la part més baixa de la llista hi ha la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, Corea del Nord, Birmània i, en l’última posició, l’Afganistan. Aquest últim, reprès fa sis mesos pels talibans, es va convertir en el país classificat com el menys democràtic del món.
Entre els «règims autoritaris» hi ha Nicaragua, Cuba, Veneçuela, Algèria, Egipte, Rússia, Rwanda, el Vietnam i la Xina.
