Un equip internacional d’astrònoms ha descobert un nou planeta (el tercer ja) que orbita Pròxima Centauri, l’estrella més propera al sistema solar, situada a uns quatre milions de quilòmetres, una desena part de la distància que separa Mercuri i el Sol. El nou exoplaneta, batejat Pròxima d, només té una quarta part de la massa de la Terra i és un dels més lleugers mai descoberts. Triga cinc dies a completar la seva òrbita al voltant de Pròxima Centauri i ho fa, a més, a la «zona habitable» de l’estrella, l’àrea amb les condicions que permetrien a un planeta tenir aigua a la superfície (un requisit imprescindible perquè la vida es desenvolupi tal com la coneixem).
Amb aquest ja són tres els planetes que orbiten Pròxima Centauri: Pròxima b, amb una massa comparable a la de la Terra que orbita l’estrella cada 11 dies i és dins de la zona habitable, i el candidat Pròxima c, que està en una òrbita més llarga de cinc anys al voltant de l’estrella. «Pròxima conté un sistema planetari molt ric, amb almenys dos planetes rocosos, un d’ells a la zona d’habitabilitat. Segurament en tindrà més, però seran necessàries més campanyes d’observació per poder-los reconèixer», va explicar María Rosa Zapatero Osorio, investigadora del centre espanyol CAB (CSIC-INTA) i coautora de l’estudi. La troballa de Pròxima d, liderada per João Faria, de l’Institut d’Astrofísica i Ciències de l’Espai de Portugal i publicada ahir a la revista Astronomy & Astrophysics, ha estat possible gràcies a l’espectrògraf d’alta precisió Espresso, un instrument dedicat a la recerca d’exoplanetes que està instal·lat al telescopi VLT de l’Observatori Europeu Austral, a Xile.
En una primera campanya, l’equip va caracteritzar detalladament Pròxima b i va trobar indicis d’un senyal corresponent a un objecte amb una òrbita de cinc dies. «La confirmació d’un senyal tan feble era una oportunitat que no podíem deixar escapar», assegura Alejandro Suárez Mascareño, de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC) i primer autor del treball sobre Pròxima b. Aleshores, l’equip va iniciar una segona campanya amb Espresso per confirmar que el senyal era un planeta i que no procedia de canvis a la mateixa estrella. Les noves observacions van permetre confirmar l’existència d’un nou candidat a planeta, «el planeta de tipus terrestre més lleuger que hem estat capaços de detectar amb Espresso», destaca Hugo Tabernero Guzmán, investigador del CAB (CSIC-INTA) i coautor de l’estudi.
Bamboleig gravitatori
El descobriment es va dur a terme amb la tècnica de velocitat radial que detecta bambolejos petits en el moviment d’una estrella provocats per l’atracció gravitatòria d’un planeta en òrbita. L’efecte de la gravetat de Pròxima d és tan petit que només fa que Pròxima Centauri es mogui cap endavant i cap enrere a uns 40 centímetres per segon. Per a Jorge Lillo-Box, investigador del CAB i coautor del treball, «la detecció de Pròxima ha suposat un repte científic i tecnològic, ja que els senyals dels tres planetes es barregen amb el senyal de l’activitat estel·lar». A més, els autors destaquen que aquesta troballa demostra que la tècnica de velocitat radial és capaç de revelar la presència de planetes lleugers com la Terra, que es creu que són els més abundants de la nostra galàxia i que podrien acollir vida tal com la coneixem.
