La guerra de nervis continua a Ucraïna. Enmig d’una frenètica activitat diplomàtica per avortar la possible invasió russa del seu veí eslau, els líders dels Estats Units i Ucraïna es van comprometre ahir a apostar per la «dissuasió i la diplomàcia» per trobar una sortida a la crisi que ha posat en guàrdia el continent europeu i ha tornat a Rússia el paper prominent que va tenir en la geopolítica mundial durant la guerra freda. Tot i la voluntat de negociació exhibida per les parts, Joe Biden va reiterar durant la seva conversa amb Volodímir Zelinsky que el seu país respondrà Moscou amb «rapidesa i contundència» si falla la diplomàcia. L’ucraïnès, per la seva banda, va aprofitar per convidar Biden a visitar Kíev.

«Estic convençut que la seva visita a Kíev en els propers dies, que són decisius per estabilitzar la situació, enviarà un poderós senyal i contribuirà a la desescalada», va assegurar l’oficina del president ucraïnès citant Zelinsky. Tots dos líders no sempre han anat de la mà des que va començar la crisi. El president ucraïnès no deixa d’insistir en què cal mantenir la calma i eludir qualsevol senyal de pànic, un escenari que Washington està alimentant en insistir que l’atac rus pot ser imminent. La Casa Blanca ha arribat fins i tot a filtrar que podria començar a mitjans de la setmana que ve.

«La manera com han desplegat les seves forces i les maniobres que estan duent a terme fan probable que es pugui llançar una gran ofensiva molt aviat», va explicar ahir l’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan. Les seves paraules no van trigar a provocar la reacció de Moscou, que va acusar el seu rival geopolític de «crear histèria» amb les seves advertències insistents sobre la possible invasió russa. «Els polítics nord-americans van mentir, menteixen i seguiran mentint i creant pretextos per atacar civils arreu del món», va assenyalar la portaveu d’Exteriors del Kremlin.

Visita de Scholz a Moscou

Avui viatjarà a Moscou el nou canceller alemany, Olaf Scholz, per reunir-se amb el president rus Vladimir Putin, tal com va fer recentment el francès Emmanuel Macron. Abans de marxar, el líder socialdemòcrata va afirmar que el desplegament de més de 100.000 soldats russos al costat de les fronteres ucraïneses «és una seriosa amenaça per a Europa» i va reiterar els plans de la UE per imposar «dures sancions» sobre Moscou si Putin opta finalment per l’agressió militar.

Més explícit va ser el president d’Alemanya, un país amb una estreta relació comercial amb Rússia que havia evitat fins ara adoptar una postura de confrontació. «Llanço una crida al president Putin: Afluixi la soga del coll d’Ucraïna i busqui amb nosaltres la manera de preservar la pau a Europa» va clamar Frank-Welter Steinmeier.