La victòria per la mínima del PP de diumenge a Castella i Lleó ha obert una nova etapa amb final incert que obliga Pablo Casado a prendre decisions que marcaran la història del seu partit. Segons fonts del seu entorn, el president dels populars ha donat l’ordre de començar i esgotar les negociacions per convèncer Vox que s’abstingui en la investidura d’Alfonso Fernández Mañueco sense la necessitat d’obtenir a canvi la vicepresidència o alguna conselleria al Govern autonòmic. Casado aspira a que el partit de Santiago Abascal es quedi fora de l’executiu i les dues parts repeteixin les negociacions que ja es van donar a Andalusia o a Madrid, on Vox va plantejar algunes exigències programàtiques a canvi de donar estabilitat, però sense compartir el Govern.

Aquesta complicada operació, rebutjada per ara per Abascal, que reclama participar en el poder executiu, el líder del PP l’haurà d’afrontar amb un altre focus de tensió paral·lel, en aquest cas, intern: Isabel Díaz Ayuso no va trigar ni 24 hores a tornar a reclamar que se celebri ja el congrés del PP de Madrid. Vol agafar ja les regnes del partit per preparar la formació de cara a les municipals del maig del 2023.

La treva que van pactar per les eleccions a Castella i Lleó es va acabar ahir a mig matí. La presidenta madrilenya representa diversos fantasmes que turmenten Casado: Ayuso va guanyar al maig amb un resultat espectacular, té un impacte entre la militància per tot Espanya que no es detecta en els actes en què participa el cap de files i ella sí que va frenar Vox a Madrid (només va créixer un diputat, de 12 a 13, respecte el 2019). El mateix passa amb Alberto Núñez Feijóo a Galícia, on a les eleccions del 2020 va concentrar el vot de dretes i els ultres es van quedar fora del Parlament. Aquesta aptitud que comparteixen Ayuso i Feijóo és la principal preocupació del líder del PP i conté derivades perilloses per a ell.

El pla A

Teodoro García Egea, secretari general del PP, va ser l’encarregat de defensar en els mitjans el pla de Casado, que passa perquè Mañueco (31 escons) formi un Govern monocolor després de ser investit amb el suport de les forces minoritàries: Soria Ya (3), Unión del Pueblo Leonés (3), Por Ávila (1) i Ciutadans (1)] i l’abstenció d’almenys dos diputats de la força d’ultradreta, que té 13 procuradors.

«Cinc forces polítiques no són una mica Frankenstein?», li van preguntar recordant l’expressió que usen els conservadors quan es refereixen a l’executiu entre PSOE i Unides Podem. García Egea va recordar que ell ja va negociar el suport de Vox a la investidura de Juanma Moreno a Andalusia el 2018 i que el que cal fer és «traçar un rumb des del principi», «canviar el xip» i «treballar amb aquestes noves majories» en aquesta configuració parlamentària «tan fragmentada».

Mañueco es reunirà properament amb el candidat de Vox, Juan García-Gallardo, que va assenyalar que, abans de parlar de càrrecs, hauran de parlar de mesures concretes. Tot i això, falta per veure quines són, ja que el seu programa es limita a 10 punts sense mesures específiques.