El maig del 2012 José Ignacio Goirigolzarri va assumir la presidència de Bankia. L’entitat estava a punt del rescat per la gestió de Rodrigo Rato. La seva primera tasca va ser posar ordre i assegurar-ne la supervivència. El següent, plantejar un pla de viabilitat. El Goirigolzarri del PP es diu Alberto Núñez Feijóo. La seva arribada a la presidència del PP en les properes setmanes es dóna per segura en el partit, amb una missió tan difícil com la que el banquer basc es va trobar a Bankia.
L’obertura d’aquesta nova etapa genera molta incertesa en el PP. Molts encara no han arribat al límit de posar-se a estudiar gallec. No és descartable. En el partit, sobretot en els territoris més propers a Pablo Casado i Teodoro García Egea, i en el grup parlamentari -els diputats més afins- hi ha «nervis» pels canvis que pugui fer el president de la Xunta. Els que el coneixen bé apunten a un d’essencial: «Baixar tres decibels com a mínim el to d’oposició». En els darrers temps, defensen, ha estat «desbocat i insultant». I no només del mateix Pablo Casado. «És el que utilitzen la majoria dels portaveus, és igual l’assumpte del qual es parli». «És un to que ens situa a prop de Vox», asseguren. Aquest canvi, sostenen, serà immediatament perceptible, encara que potser cal «alliçonar» alguns parlamentaris.
Les mateixes fonts donen per fet que el dirigent gallec, un cop sigui elegit, afrontarà també alguns relleus, sobretot de les persones més significades amb Casado. Sobre la portaveu del Congrés, Cuca Gamarra, ja en els últims dies es donava per fet que continuaria. Aquesta idea s’ha reforçat des que dimecres es va conèixer que serà la nova coordinadora general del partit fins que s’aprovi una nova direcció en el congrés extraordinari. Hi ha més dubtes sobre el portaveu del Senat, Javier Maroto. Quan Feijóo presideixi el PP «ha de fer alguns canvis perquè es noti la seva empremta». Aquest horitzó genera molta preocupació entre els diputats, sobretot els més casadistes, que demanen «generositat». Aquesta paraula porta tota la setmana en la boca de molts parlamentaris.
«Feijóo haurà de donar tranquil·litat i transmetre que hi haurà lloc per a tots», valorava un diputat proper a Casado, que admet a més que en les rotllanes del PP al Congrés sí que hi havia qui deia que «ens faran fora». Això, apunten, «pot ser el germen d’una revolta futura». «Si comença a fer fora gent, en dos anys estem igual», afirmen.
No obstant això, és justament el que una part molt important del PP li retreu a Casado i a Egea. Del ja exsecretari general es diu sense embuts que «va imposar un règim del terror». Els dos darrers anys són els pitjors que es recorden pel que fa a vida interna del partit. «Anaven per totes les províncies posant la seva pròpia gent, fins i tot van intentar complicar la vida a Feijóo però ell no els ho va permetre». Des de molts àmbits s’insisteix en què el desgast de Casado «ve de lluny» i l’enfrontament amb Ayuso «ha estat només la gota que ha fet vessar el got». De fet, internament s’apunta a un PP «destruït», que ara el dirigent gallec ha de «reconstruir». No es tem que faci canvis en el poder territorial, almenys fins després de les eleccions autonòmiques i municipals, i en funció dels resultats.
«Feijóo ha d’unir»
Fins i tot els dirigents més afins a Casado i Egea expliquen que el president de la Xunta tindrà aquesta generositat, perquè «ell ve a unir», «és seriós» i «no posarà cap per avall l’organització». «Segur que sumarà i comptarà amb tots els territoris», afirma un president autonòmic. Aquests líders autonòmics també asseguren que la crisi viscuda en els últims dies no era «un enfrontament entre Casado i Feijóo», per la qual cosa entenen que «no hi ha guanyadors ni perdedors» als territoris. «Ningú s’ha posicionat contra Feijóo», destaca un líder, amb l’única excepció d’Ana Beltrán, diputada i presidenta del PP de Navarra, que sí que va seguir al costat de Casado.
