Biden promet que Putin «pagarà un alt preu» per la invasió d’Ucraïna

Aquest és el temps que, en l’arrencada del seu primer discurs sobre l’estat de la Unió, el president Joe Biden va dedicar al conflicte a l’est d’Europa. I en aquells minuts va ser acompanyat per aplaudiments dels dos grups mentre condemnava «l’atac premeditat i totalment no provocat» de Rússia a Ucraïna, que va emmarcar en «la batalla entre democràcia i autocràcies» i va enfrontar defensant «una determinació infrangible que la llibertat sempre triomfarà sobre la tirania».

«Quan els dictadors no paguen un preu per la seva agressió causen més caos, continuen avançant», va dir Biden abans d’anar detallant la ferma resposta de la comunitat internacional a les accions del Kremlin. «Les democràcies estan guanyant», va assegurar també el mandatari, que va lloar repetidament el «coratge» del poble ucraïnès davant un ple del Congrés on alguns congressistes portaven peces de roba blaves i grogues o pins a les solapes en solidaritat amb Ucraïna i on es va ovacionar dempeus una de les convidades de la primera dama, l’ambaixadora de Kíev a Washington, Oksana Markarova,

Biden va assenyalar amb les seves denúncies directament Putin, prometent que «pagarà un alt preu» i assenyalant els seus «errors de càlcul». «Va pensar que no respondríem, va pensar que podria dividir-nos, però es va equivocar. Ara està aïllat del món, més que mai. No té ni idea del que ve», va afirmar. I en la seva intervenció va anunciar una nova mesura de càstig, el tancament de l’espai aeri nord-americà a tots els vols russos, que tindrà efectes pràctics limitats, així com l’alliberament de 30 milions de barrils de petroli de les reserves estratègiques per combatre l’augment de preus de combustible que acompanya el conflicte.

Agenda nacional

Amb la guerra sagnant a Europa i dominant la seva pròpia agenda, era inevitable i lògic que Biden hi dediqués temps en un discurs tradicionalment centrat en la política nacional, però en qualsevol cas va ser aquesta segona qüestió el que va dominar la intervenció, de poc més d’una hora.

Obviant el descontentament amb la seva gestió del que parlen les enquestes, on els seus índexs d’aprovació ronden o no arriben al 40%, Biden va traçar un retrat de triomfs econòmics i en la lluita contra la pandèmia, tot i que reconeixent les frustracions i reptes encara pendents, especialment després de dos anys de restriccions i en la lluita contra la inflació galopant. «La meva principal prioritat és posar els preus sota control», va dir.

També va fer una crida renovada a impulsar la inversió en l’Estat del benestar i va instar el mateix Congrés que va fer naufragar el seu ambiciós projecte de llei de despesa social a donar el vistiplau almenys a propostes individuals d’aquest pla. 

En més d’una ocasió Biden va apel·lar a la unitat, incloent-hi quan va implorar que «es deixi de mirar la covid com una línia de divisió partidista». I, com quan parlava de Rússia, va aconseguir aplaudiments dels republicans en diverses ocasions, incloent-hi quan va defensar que en aquest moment de la pandèmia «els infants necessiten ser a les escoles», quan al parlar d’immigració va defensar també assegurar la frontera i quan, davant la proposta d’alguns corrents més progressistes, es va mostrar inusitadament contundent en el seu rebuig de la idea de treure finançament a la policia. «No és la resposta», va assegurar. «La resposta és donar fons a la policia».

Decòrum perdut 

Però la unió vista en alguns moments es va confirmar també com una estrella fugaç, igual que el decòrum davant una intervenció presidencial, que va començar a esquerdar-se el 2009, quan un republicà va cridar a Barack Obama un «¡vostè menteix!». Aquest dimarts a Biden li van clavar esbroncades des de les files republicanes, per exemple, quan va criticar les retallades d’impostos per a les rendes més altes que va fer Donald Trump. Quan parlava de la reforma de la immigració i va defensar la seguretat a la frontera van cridar el «¡construeix el mur!» que es va fer habitual en els mítings de Trump. I el moment més baix va arribar quan el demòcrata estava parlant d’atenció mèdica a veterans de guerra i,  al parlar dels soldats que tornen ja en taüts embolicats amb la bandera, i just abans de començar a esmentar el seu fill Beau (veterà i mort d’un càncer), la congressista republicana Lauren Boebert li va cridar: «¡Tu els poses allà: 13 d’ells!», amb referència als soldats que van morir en un atemptat durant la caòtica retirada de l’Afganistan.