Cinc mesos desrpés que s'anuncies que les diligències fiscals obertes al rei emèrit series arxivades, el ministeri públic ha procedit a fer públics els decrets amb els quals posa es posa fi a la investigació realitzada a Joan Carles I pel cobrament d'una suposada comissió de 65 milions d'euros per la construcció de l'AVE a la Meca, per l'ús de targetes opaques i per un fons en el paradís fiscal de Jersey, segons s'ha confirmat des de la Fiscalia General de l'Estat a el Periódico de Espanya, del mateix grup editorial que Diari de Girona.
La sort de les investigacions que van capitanejar Juan Ignacio Campos, tinent fiscal del Suprem fins a la seva defunció el desembre passat, i el fiscal cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, s'explica en diversos motius. Els fonamentals són la inviolabilitat de la qual va gaudir Joan Carles I fins que va abdicar i va deixar de ser cap de l'Estat, la prescripció d'unes certes conductes que podrien ser delictives i les regularitzacions que va presentar per més de cinc milions d'euros.
Les diligències relatives al presumpte pagament de comissions per l'AVE a la Meca es van obrir després que es fes públic un àudio en el qual s'escolta a la que va ser amant del monarca, Corinna Larsen, explicar-li a l'excomissari José Manuel Villarejo durant una entrevista el 2015 que els diners que el monarca saudita havia regalat a Joan Carles I eren comissions per la construcció de l'AVE, que tenia testaferros i que volia que ella actués com a tal.
Regularitzacions
Després es va conèixer que familiars pròxims a Joan Carles havien fet diferents pagaments amb una targeta a nom de qui va ser el seu ajudant de camp Nicolás Murga i alimentades amb els diners per l'empresari anglomexicà Allen Sanginés-Krause. La suma va quedar saldada amb la primera regularització fiscal realitzada per Joan Carles I per un import de 678.393 euros. La segona, per gairebé 4,4 milions, no obeïa a unes diligències concretes, però van servir per a neutralitzar qualsevol delicte que es pogués haver produït amb els vols per vuit milions d'euros que va sufragar la fundació Zagatka, propietat del seu cosí Álvaro d'Orleans, que sempre ha assegurat que ho feia per admiració a les monarquies.
Les terceres diligències, les relatives al fons en el paradís fiscal de Jersey que està vinculat a l'exmonarca, van ser les últimes a obrir-se i les primeres en les quals s'ha conegut el decret d'arxiu preparat per Alejandro Luzón i remès a la Fiscalia General de l'Estat per al seu vistiplau. La conclusió del ministeri públic és que no ha pogut acreditar delicte amb aquests fons, en part procedents dels trusts Tartessos i Hereu, nodrits de donacions realitzades entre els anys 50 i 70 del passat segle a don Joan Carles de Borbó per al sosteniment del llavors príncep.
