Cinc mesos després d’anunciar-se que les diligències fiscals obertes al rei emèrit serien arxivades, el ministeri públic, ja amb el PP calmat i amb la guerra d’Ucraïna donant mostres que es prolongarà en el temps, va fer públics ahir els dos decrets que han posat fi a les investigacions realitzades a Joan Carles I pel cobrament de 65 milions d’euros per la construcció de l’AVE a la Meca, l’ús de targetes opaques i el fons al paradís fiscal de Jersey.
L’arxiu de les indagacions que van capitanejar Juan Ignacio Campos, tinent fiscal del Tribunal Suprem fins a la seva mort el desembre passat, i el fiscal en cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, ha resultat obligat per «la insuficiència d’indicis incriminatoris, la prescripció del delicte, la inviolabilitat del cap de l’Estat i les regularitzacions», destaca la Fiscalia General de l’Estat en una nota, en què explica els dos decrets d’arxiu dictats: un per les diligències de recerca iniciades per les presumptes comissions de l’AVE a la Meca, en què es van acumular els pagaments amb targetes opaques i els fons de les fundacions Lucum i Zagatka, i un altre per les relatives al fons descobert al paradís fiscal de Jersey.
La fiscalia explica al primer decret que «no ha pogut establir» que els 64,8 milions d’euros que el rei d’Aràbia va lliurar a l’emèrit a través de la fundació Lucum a Suïssa tingui «cap vinculació» amb «l’adjudicació del projecte de construcció de la línia de ferrocarril d’alta velocitat a l’Aràbia Saudita ni, per tant, que aquesta quantitat tingui cap relació amb una comissió». Afegeix que es tractaria d’un regal que va rebre com a cap de l’Estat, cosa que diu que podria ser constitutiva d’un delicte de suborn, però que «estaria clarament prescrit».
Explica que s’ha analitzat també si va poder ser constitutiu d’un delicte de blanqueig, en haver rebut aquests diners a través de Lucum, com es va sentir explicar a la que va ser amant del monarca, Corinna Larsen, a l’excomissari José Manuel Villarejo durant una entrevista el 2015. La fiscalia assenyala que qualsevol conducta en aquest sentit va acabar el 2012, per això estaria protegida per la inviolabilitat que li conferia ser cap de l’Estat fins a la seva abdicació l’any 2014.
Joan Carles I va donar 15 milions al paradís fiscal de Jersey a un empresari l’any 2004
L’empresari Joaquín Romero Maura, que va rebre el 2004 al paradís fiscal de Jersey un total de 14.923.604 euros de dos trusts vinculats a Joan Carles I, va enviar el 17 de juliol de 2009 una carta al gestor del trust The JRM 2004 en què proposava que el rei emèrit fos considerat en el futur com a «beneficiari» d’aquests fons opacs, segons assegura el decret d’arxiu de la Fiscalia, que especifica que aquest nomenament no es va arribar a concretar. «L’anomenat tercer beneficiari és un beneficiari contingent que depèn que passin fets improbables. Seria la persona o persones que haguessin cessat a la Prefectura de l’Estat d’Espanya a causa d’un cop anticonstitucional», diu el fiscal.
El monarca va pagar massa
Pel que fa a les despeses realitzades pels seus familiars propers amb una targeta a nom de qui va ser el seu ajudant de camp Nicolás Murga, la fiscalia assenyala que serien «donacions subjectes a l’impost de successions i donacions», fet que explica la primera regularització fiscal de l’emèrit. Va pujar a 678.393 euros, i la fiscalia, com a garant de la legalitat, destaca que, com que administrativament hauria prescrit la responsabilitat fiscal relativa a 19.696 euros, l’emèrit encara va ingressar 16.748 euros de més a Hisenda.
La segona regularització, per gairebé 4,4 milions, ha servit per neutralitzar qualsevol delicte que es pogués haver produït amb els vols i serveis que li va sufragar la fundació Zagatka, propietat del seu cosí Álvaro de Orleans. La fiscalia afirma que «no s’ha pogut determinar amb precisió la procedència i la quantia dels fons consignats en els comptes de la fundació ni les despeses i els pagaments efectuats en la seva totalitat», encara que sí que entre el 2014 i el 2018 va abonar quantioses despeses «per l’ús d’avions privats i serveis d’allotjament originats per Joan Carles de Borbó, els seus familiars i amics».
Aquests serveis «han estat inclosos com a renda sotmesa a gravamen en les declaracions complementàries», excepte una compra de tres armes de foc que apareix al compte de Zagatka el 2018 per un total de 101.636 euros. Per a la fiscalia l’única cosa no regularitzada és, per tant, una donació subjecta al corresponent impost per part d’Álvaro de Orleans al seu cosí, però suposa una quota tributària de 30.411 euros, inferior als 120.000 euros necessaris perquè hi hagi delicte.
Un cop comprovat que amb les regularitzacions, per les quals s’han recuperat 5.095.148 euros per a les arques públiques, són veraces i suficients, la fiscalia va passar a determinar si complien el requisit d’espontaneïtat. La seva conclusió és que sí, perquè «els fets a què es refereixen les declaracions tributàries dels dies 2 i 3 de febrer de l’any passat» es desconeixien per la fiscalia aleshores, ja que ignorava que s’havien incomplert obligacions tributàries.
El segon decret d’arxiu és el relatiu al fons descobert al paradís fiscal de Jersey. «Entre 2004 i 2021 -afirma la fiscalia- no hi ha cap indici que permeti vincular The JRM 2004 Trust amb Joan Carles, ni en la seva gestió ni en la capacitat per disposar dels fons». Afegeix que «en cap moment ha tingut la condició de beneficiari del trust» perquè «la previsió de designació el 2009» com a «tercer beneficiari no es va arribar mai a concretar».
La fiscalia va investigar la compra d’unes armes que el rei emèrit va rebre del seu cosí
L’arxiu de les investigacions al rei emèrit portada a terme pel Tribunal Suprem revela alguns detalls de les despeses realitzades per les fundacions utilitzades per l’entorn del monarca, com Zagatka. Entre elles, la de la compra de tres armes de foc el juny del 2018 per un valor total de 102.000 euros que l’aristòcrata va donar a l’exmonarca. El decret d’arxiu apunta que no hi ha cap element regularitzat que faci referència a la compra i el pagament d’armes de foc. No obstant això, al compte que l’esmentada fundació tenia a l’entitat Lombard Odier es pot trobar un càrrec de 102.000 euros de data 29 de juny de l’any 2018 per l’adquisició i el pagament de tres armes.
