«Fa molt mal veure així el teu país però alhora et sents orgullosa de tot el suport humanitari que està arribant i de poder ajudar aquestes famílies a sortir d’aquest infern». Així és com Lluba Kavatsyuk, una jove ucraïnesa establerta a l’Alt Empordà, ha viscut els quatre dies de travessia per Europa al costat del seu cunyat, Adrii Shtablavyi, fins a arribar a la frontera ucraïnesa amb Polònia. Han descarregat caixes d’aliments, medicaments, roba, armilles antibales i cascos de combat per als ucraïnesos al front o a l’exili polonès. De tornada, han salvat tres mares amb quatre fills. Tots ells ja han estat acollits pels seus familiars a Platja d’Aro.
La més petita en ruta és Sofia, una nena de 4 mesos els plors de la qual s’escolten durant l’entrevista, els mateixos que han posat en perill el descans de Lluba i Andrii. «Farem el que puguem, si no ja dormirem quan arribem a casa», fa broma Kavatsyuk des del volant. Va sortir des de l’Empordà diumenge a la nit i, des de llavors, ha estat tancada en una furgoneta creuant Europa. «Des que van començar els bombardejos, Andrii i jo necessitàvem fer alguna cosa. Ell va proposar anar al front, però jo vaig pensar que podríem fer una altra cosa, ja que una persona al front tampoc ajuda gaire», explica la noia mentre Andrii continua conduint. Han fet 5.000 quilòmetres amb furgoneta per portar menjar, material sanitari i equipament militar. «Vam demanar a la nostra empresa uns dies de festa per fer el trajecte. La resposta va ser enorme. No només ens va deixar anar-hi, sinó que ens va prestar una altra furgoneta, ens va donar roba per als refugiats, menjar i material per als animals domèstics que han estat abandonats a Ucraïna. També ens van pagar tota la gasolina», explica Lluba, aclaparada per la solidaritat que estan demostrant els pobles de l’Alt Empordà amb les donacions de material humanitari. «Ventalló, L’Escala, Sau, Figueres... Tots s’estan bolcant amb la recollida de material humanitari per als ucraïnesos que s’han quedat al país i els que són a la frontera sense res», afegeix.
L’entrevista es desenvolupa mentre la furgoneta travessa França, ja de tornada a casa. «La resposta de tot Europa és enorme i, quan veus l’entrega dels voluntaris, és bestial. Vam arribar a les quatre del matí i ens vam posar a descarregar la primera furgoneta», explica Lluba.
Mascotes abandonades
Després de dormir un parell d’hores, van descarregar la resta del material, inclòs el menjar per als gossos i els gats que s’han quedat atrapats en la guerra. «Vam contactar amb uns voluntaris que, malgrat el conflicte, s’estan encarregant dels animals que les famílies han hagut d’abandonar».
Però Lluba i Andrii no tornen amb les mans buides, porten tres mares amb quatre nens. «La veritat és que, en el primer moment, vam voler portar els nostres familiars que són a Ucraïna», se sincera Lluba. Parla dels seus pares, cosins, oncles, amics i veïns. «Ens van dir que no, que preferien quedar-se a resistir, combatre i defensar el país. Es neguen a abandonar, prefereixen morir lluitant», afegeix. «És força dur saber que els podríem haver portat a un lloc segur. Cada dia parlem amb ells i ens hem d’acomiadar pensant que serà l’última vegada», reconeix. Però han salvat altres vides.
La recollida d’aquestes famílies es va organitzar a través de les xarxes socials. «Vam explicar pels grups de Facebook, Telegram i Whatsapp que marxàvem cap a la frontera. Se’ns va omplir el mòbil de missatges perquè portéssim fins a Catalunya familiars que eren a Polònia», explica. «Són dones amb nens que han hagut de deixar els seus marits a Ucraïna perquè no els deixen sortir, han de combatre», afegeix Lluba. Unes mares totalment destrossades i abatudes.
