El possible ús d’armes químiques i biològiques a Ucraïna va sortir a la llum la setmana passada, a mesura que la guerra esdevenia més cruenta. Els Estats Units consideren que Rússia podria utilitzar aquest tipus d’armament després que Moscou hagi acusat Washington de finançar un programa biològic militar per a Kíev. Moscou assegura que ha trobat proves sobre els laboratoris ucraïnesos. De fet, Rússia va sol·licitar una reunió extraordinària del Consell de Seguretat de l’ONU per tractar el que va anomenar «les activitats militars biològiques dels Estats Units al territori d’Ucraïna».
Per part seva, Washington va qualificar aquestes acusacions de «falses» i va advertir que Rússia podria estar planejant l’ús d’armes químiques o biològiques a Ucraïna, amb el pretext de respondre a aquesta presumpta amenaça. Fins i tot, la Casa Blanca apunta que Moscou també podria fer servir aquestes armes com a part d’«una operació de bandera falsa» enmig de la guerra a Ucraïna. Però, en definitiva, què són les armes químiques i les biològiques?:
Una arma química és una substància química que s’utilitza per causar intencionalment danys o la mort per mitjà de les propietats tòxiques, segons l’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques (OPAQ). Dins de la definició d’arma química també s’hi inclouen aquelles municions, dispositius i altres equips dissenyats específicament per convertir en arma les substàncies químiques tòxiques.
Habitualment, el concepte d’arma química seria una substància química tòxica dins d’un sistema de distribució, com pot ser una bomba o un projectil d’artilleria. Això no obstant, aquesta definició només inclouria una petita part dels articles que estan prohibits per la Convenció sobre les Armes Químiques (CAQ). Per això, actualment la definició d’arma química inclou totes les substàncies químiques tòxiques i els precursors. Hi ha excepcions, en aquells casos en què es fan servir per a fins permesos per la Convenció en quantitats coherents per a l’objectiu final.
Una arma biològica, que es considera part de les de destrucció massiva, és qualsevol tipus d’agent de naturalesa biològica, microbiana o no, natural o recombinant, i els productes de naturalesa tòxica que se’n derivin (toxines), que tingui acció lesiva, incapacitant o letal sobre els éssers humans, els animals o les plantes. Segons les Nacions Unides, aquest tipus d’armes poden ser mortals i els seus efectes altament contagiosos. Així mateix, les conseqüències de l’alliberament deliberat d’agents biològics o toxines per part d’actors estatals o no estatals podrien ser dramàtiques. A més de la tràgica pèrdua de vides, aquests esdeveniments podrien provocar escassetat d’aliments, catàstrofes mediambientals, pèrdues econòmiques i la generalització de la malaltia, la por i la desconfiança entre la població.
No, la comunitat internacional va prohibir utilitzar armes químiques i biològiques després de la Primera Guerra Mundial. Després de l’ús de gas tòxic en la contesa, el 1925 es va signar el Protocol sobre la prohibició de l’ús a la guerra de gasos asfixiants, tòxics o similars i de mitjans bacteriològics, que va establir una normativa clara d’acord amb el dret internacional.
Hi ha una Convenció sobre les Armes Químiques (CAQ) que busca assolir un món lliure d’armes químiques i de l’amenaça del seu ús. Segons l’OPAQ, hi ha 193 estats compromesos amb la CAQ, per la qual cosa el 98% de la població mundial viu en teoria sota la protecció d’aquesta convenció. A més, s’ha verificat la destrucció del 99% dels arsenals d’armes químiques declarades pels estats posseïdors. Rússia és signant de la convenció.
Així mateix, la prohibició del 1925 es va tornar a reforçar amb la Convenció sobre les Armes Biològiques, el primer tractat multilateral sobre desarmament a prohibir el desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge de tota una categoria d’armes de destrucció en massa, que va entrar en vigor el 1975.
Així mateix, en la Segona Conferència d’Examen (1986) es va acordar que els estats parts haurien de posar en pràctica una sèrie de mesures de foment de la confiança per prevenir o reduir la incidència d’«ambigüitats, dubtes i sospites», així com millorar la cooperació internacional en l’àmbit de les activitats biològiques amb finalitats pacífiques.
L’última vegada que es van fer servir les armes químiques en un conflicte bèl·lic va ser en la guerra de Síria, el 2018. El règim de Bashar Al Assad va llançar un atac químic a la ciutat de Duma. En aquell moment -des del 2015-, Rússia ja havia entrat obertament en la contesa i actuava sobre el terreny com a aliat d’Assad. Des de l’any 2012, aquesta regió, a més d’altres localitats com Idleb, van ser atacades moltes vegades amb aquest tipus de munició. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va investigar els diferents casos i va concloure que el responsable era el règim de Bashar al-Assad.
Així mateix, l’any 2015, l’Estat Islàmic va utilitzar gas mostassa -considerat com a arma química- contra els kurds a l’Iraq. L’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques va assegurar haver trobat proves de la utilització de mostassa ensofrada en 35 kurds.
