El Parlament Europeu planeja suggerir que els crims d’ETA previs al 2004 siguin considerats de lesa humanitat per evitar que prescriguin o siguin amnistiables, malgrat que l’Audiència Nacional ja ho havia descartat en tractar-se de delictes previs a que aquesta tipificació entrés al Codi Penal espanyol.

L’Eurocambra va debatre ahir l’informe elaborat pels eurodiputats que al novembre van viatjar a Espanya per demanar informació sobre els 379 assassinats d’ETA encara sense resoldre, un text pendent d’esmenes que s’ha de votar a l’abril i recull recomanacions a les autoritats espanyoles i europees.

Entre elles, insten Espanya a esgotar «les possibilitats interpretatives del dret penal» espanyol, incloent-hi un possible reconeixement del terrorisme d’ETA com a crims de lesa humanitat, també els anteriors al 2004, «i que per tant es considerin imprescriptibles o no amnistiables».

Bona part dels assassinats sense resoldre de la banda terrorista sobre els quals ha demanat informació l’Eurocambra daten dels anomenats «anys del plom», a finals dels 70 i principis dels 80, quan era molt més difícil investigar aquests crims a causa de la falta de recursos.

Només hi ha un procediment d’aquest tipus obert a Espanya contra líders d’ETA: el que el 2015 en va imputar diversos per assassinats, però l’Audiència Nacional ja va dir que només es poden investigar per aquesta via els crims que van passar a partir del 2004, any en què el delicte de lesa humanitat es va incorporar al Codi Penal espanyol.

Cas reobert

En un altre ordre de coses, l’Audiència Nacional ha acordat reobrir la investigació sobre l’assassinat del regidor del Partit Popular a Ermua Miguel Ángel Blanco per intentar determinar quins van ser els dirigents de l’organització terrorista ETA que es van encarregar de planejar i ordenar l’atemptat perpetrat el 12 de juliol del 1997.

El titular del Jutjat Central d’Instrucció Número 6, Manuel García Castellón, ha admès a tràmit una querella presentada per l’Associació Dignitat i Justícia (DyJ) i ja ha encarregat informes a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil. En aquest escrit, de 138 pàgines, l’associació dirigeix l’acusació contra els nou caps de la banda terrorista que presumptament componien el màxim òrgan de direcció en considerar-los «penalment i civilment» responsables de la seva mort.