El Tribunal Superior de Londres va dictaminar ahir que el rei Joan Carles I no té immunitat legal a Anglaterra després de la seva abdicació i, per tant, pot procedir la demanda per assetjament interposada en contra seva per la seva examant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein. En la sentència, el jutge Mattew Nicklin destaca que en la causa no s’ha presentat cap prova «per, o en nom de l’Estat espanyol, o el rei Felip VI» afirmant que l’acusat forma part de la Casa del Rei. Tampoc hi ha hagut cap reclamació, per part de l’Estat espanyol, que declari la immunitat respecte de la demanda interposada contra Joan Carles I.
«La reclamació de la demandant es basa en una conducta d’assetjament per part del demandat» i «aquests actes no entren dins de l’esfera de l’activitat governamental o sobirana», assenyala el jutge. «Si els actes de vigilància al·legats per la demandant van ser fets per agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), podrien gaudir d’immunitat estatal, però l’Estat espanyol no ha reclamat aquesta immunitat i no queda clar quin paper precís van exercir els agents del CNI en els suposats actes d’assetjament», apunta el fallo. «No s’ha aconseguit demostrar cap dels fonaments per a defensar l’existència d’immunitat d’Estat i, per tant, la demanda ha de seguir endavant», afegeix.
El paper de Sanz Roldán
«En nom de la claredat, es requerirà que la demandant modifiqui detalls de la reclamació per aclarir que els fets imputats contra el general [Félix] Sanz Roldán s’haurien dut a terme per ell a títol personal», continua el jutge. Fonts de la Casa del Rei no van voler comentar la decisió i es van remetre a l’advocat de l’excap d’Estat, Javier Sánchez-Junco, informa Pilar Santos. «La sentència d’avui [per ahir] demostra que l’acusat no pot amagar-se darrere d’una posició, un poder, o un privilegi qualsevol per a evitar aquest procés», va subratllar en un comunicat Robin Rathmell, advocat de la demandant. «Aquesta és la primera etapa en el camí cap a l’equitat. Els fets terribles d’aquest cas seran a la fi jutjats», va dir.
La cort londinenca assenyala també que la Constitució d’Espanya no regula el règim jurídic d’un rei abdicat, però que el reial decret d’abdicació va establir que Joan Carles I continuaria usant el títol de rei per a tota la vida, com a títol «honorari». Agrega que el rei emèrit es va retirar de la vida pública el 2 de juny de 2019 i que des d’agost de 2020 resideix als Emirats Àrabs Units.
Davant del Suprem
En les seves al·legacions, recorda la resolució del tribunal anglès, el rei emèrit va reconèixer que la seva immunitat a Espanya no el col·locava «per sobre de la llei», si bé només era responsable a Espanya davant el Tribunal Suprem, que és l’òrgan davant el qual està aforat. A més, la sentència ressalta que si es consideressin de manera «crua» els arguments de l’advocat de Joan Carles I que la seva immunitat es manté en tots els àmbits, podria donar-se un cas excepcional: «Si demà entrés en una joieria a Hatton Garden i robés un anell de diamants, no podria enfrontar cap procés civil o penal en aquesta jurisdicció (tret que l’Estat espanyol renunciï a la seva immunitat)».
Joan Carles I va argumentar la sol·licitud d’immunitat assegurant que forma part de la família de Felip VI, sent aquesta la seva «llar», fet pel qual la cort anglesa respon fos el que fos l’estatus especial que va retenir sota la llei i la Constitució espanyola, ja havia deixat de ser cap de l’Estat i no gaudia d’aquest.
