Tot i que l’acord de pau encara és lluny, les delegacions d’Ucraïna i Rússia reunides ahir a Istanbul, capital de Turquia, van començar a mostrar senyals d’un acostament de moment tímid, però significatiu. Els dos equips negociadors van estar prop de cinc hores reunits.

Tots dos, quan van sortir de la reunió, van parlar amb la premsa de les seves demandes, que s’acosten cada cop més. Els ucraïnesos van anar una mica més enllà. «Estem disposats a renunciar a l’OTAN si aconseguim establir una taula amb diversos països estrangers que ens garanteixin la nostra seguretat. Aquests països podrien ser els membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, és a dir, els Estats Units, el Regne Unit, França, la Xina i Rússia -aquest últim «s’hauria de veure», segons una font ucraïnesa- a més d’Itàlia, Alemanya, Canadà, Polònia, Israel i Turquia, i demanaríem que prometessin un acord que sigui equivalent a l’article cinc de l’OTAN», va assegurar el cap negociador ucraïnès, Mikhail Podoliak.

Bona direcció

Podoliak es referia a la clàusula de l’Aliança Atlàntica que estipula que si un país membre és atacat, els altres han de respondre. «Després de les reunions d’avui, que són constructives i van en bona direcció, hem decidit reduir les accions militars en la direcció de Kíev i Txernihiv», va dir el cap negociador rus, el viceministre de Defensa, Aleksander Fomin.

Així, la part ucraïnesa va presentar una proposta d’acord que, esperen, sigui valorada per Rússia i els altres països esmentats, per continuar amb les negociacions en les properes setmanes. «Proposem establir un període de 15 anys en què poder discutir l’estatus de Crimea. Les regions de Donetsk i Lugansk hauran de ser negociades a part. Durant aquest període ens comprometem a no fer cap activitat militar en contra d’aquests llocs, i acceptem que estiguin sota ocupació russa mentre duri aquest procés», va dir Podoliak.

L’oligarca rus Roman Abramóvitx -que ha intentat situar-se com a mediador entre Moscou i Kíev i ha estat viatjant entre les dues capitals recentment- també va participar en la reunió, i es va trobar també amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i amb el seu portaveu, Ibrahim Kalin. Segons el Govern turc, Kalin i Abramóvitx són els que estan liderant la mediació entre les dues parts.

Problemes a la pell

Després de la reunió celebrada a la capital ucraïnesa el 3 i 4 de març, el multimilionari, que des de la setmana passada té dos iots atracats a les costes turques, va perdre la visió durant diverses hores i va patir problemes a la pell, per la qual cosa va haver de ser tractat en secret a Istanbul. En aquesta trobada, Abramóvitx es va reunir amb part de la delegació ucraïnesa, els membres de la qual van patir els mateixos efectes. Des de llavors, les trobades entre els negociadors russos i ucraïnesos han estat en línia. La d’ahir va ser la primera trobada cara a cara des que Abramóvitx i dos negociadors ucraïnesos van patir aquests trastorns, produïts per un suposat enverinament.

Encara que el 10 de març n’hi va haver una altra: va ser a la ciutat d’Antalya, al sud de Turquia i hi van acudir els ministres d’Exteriors rus i ucraïnès, Sergei Lavrov i Dmitro Kuleba. Aleshores, l’ucraïnès es va queixar de la poca utilitat de la trobada i el nul avenç. Aquesta vegada sembla diferent.

«El progrés més significatiu des del començament de les negociacions s’ha produït. En alguns punts s’ha arribat a un consens i una entesa comuna. En el nivell següent preveiem que seran els ministres d’Afers Exteriors els que s’hauran de posar d’acord en els assumptes més difícils», va dir Mevlüt Çavusoglu, ministre d’Exteriors turc.

Com a veí dels dos països, Turquia és un dels estats de la zona més interessats en què la invasió russa sobre Ucraïna acabi com més aviat millor. No només perquè durant els últims dies han arribat a les costes turques diverses mines marines a la deriva procedents de la costa nord del mar Negre, sinó també perquè Ankara està econòmicament i comercialment lligada a Kíev i Moscou.

La majoria dels turistes que arriben a Turquia, sobretot a l’estiu, són russos i ucraïnesos, com també ho és el blat que compra el país anatoli. Amb una crisi econòmica important, Turquia no es pot permetre deixar de comprar gas i petroli russos. Ankara tem també que Rússia reactivi el conflicte sirià, on Moscou i Ankara donen suport a faccions enfrontades. Si la guerra siriana continua, Turquia podria veure com milions de nous refugiats sirians intenten traspassar la seva frontera. Erdogan, en hores baixes de popularitat, no ho pot ni ho vol permetre.

«Si tots cremen els seus ponts amb Rússia, qui parlarà amb ells després? Els ucraïnesos necessiten tant de suport com sigui possible perquè es puguin defensar ells mateixos... però s’ha d’escoltar la part russa, d’una manera o una altra», va assegurar fa uns dies Ibrahim Kalin, portaveu d’Erdogan.