Un rere l’altre, la gairebé vintena de portaveus de diferent signe polític que van desfilar per la tribuna d’oradors del Congrés van posar en evidència ahir la solitud de Pedro Sánchez davant del gir en la política exterior amb el Marroc i el Sàhara. De la CUP a Foro Asturias, d’EH Bildu a Vox, d’Unides Podem al PP. El Congrés complet -tret de la bancada socialista- va criticar el suport del Govern al pla autonomista marroquí. Tant per trencar un consens tradicional i abandonar les resolucions de l’ONU, com per fer-ho sense consultar. El cap de l’executiu no es va cansar de negar aquesta premissa: «Hi ha un pas més, que no és un gir i no és un cop de volant».

Durant més de cinc hores, Sánchez va aguantar les crítiques de socis, aliats i oposició. Les acusacions de tots van coincidir: el Govern va prendre una decisió en política exterior de manera unilateral, sense avisar ningú i virant la posició d’Espanya respecte el Sàhara Occidental, desviant-se de la proposta de l’ONU de resoldre el conflicte mitjançant un referèndum d’autodeterminació.

«Per què el Govern defensa el dret del poble ucraïnès a existir davant de Rússia, però no el dret del poble sahrauí a existir davant del Marroc?», va preguntar a Sánchez el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, abans d’assegurar que es deu a un «bescanvi de principis per més control marroquí» de les fronteres de Ceuta i Melilla. El seu homòleg al PNB, Aitor Esteban, el va acusar de «trencar les resolucions» de l’ONU i reconèixer «la sobirania del Marroc sobre el Sàhara». Completant els socis habituals del Govern, EH Bildu, a través de Mertxe Aizpurua, li va retreure haver «traït» el poble sahrauí.

Els retrets també li van arribar des del propi executiu. El portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique, va recordar que és normal diferir en una coalició i, tot seguit, va deixar clar que els morats estan en «desacord» amb aquesta decisió. El dirigent de Podem va assegurar que el seu partit avala el referèndum, com l’ONU i el programa electoral amb què es va presentar Sánchez el 2019, mentre que el Govern s’ha inclinat per la posició de Donald Trump de donar suport al «règim autoritari» del Marroc.

Dirigents d’Unides Podem, ERC i EH Bildu van participar en una petita mobilització a les portes del Congrés en defensa del poble sahrauí. El delegat del Front Polisario, Abdul·lah Arabi, que va assistir al debat, va acusar Sánchez de «complicar» la situació en «sortir-se de la legalitat».

La relació Junts-Putin

També va rebre Sánchez les crítiques de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que el va acusar de saltar-se les resolucions de l’ONU respecte al Sàhara. El president del Govern li va «agraïr» irònicament que «marqui distàncies amb Putin i el seu règim», perquè «vostè representa un partit polític que han jugat amb foc i han coquetejat amb Putin».

A l’altra banda de l’arc parlamentari, la portaveu i coordinadora general del PP, Cuca Gamarra, va lamentar que la carta enviada per Sánchez al rei marroquí, Mohammad VI, «ha provocat una triple crisi: amb Algèria, amb el seu Govern i amb tots els grups».

El líder de Vox, Santiago Abascal, va dir que Sánchez actua com un autòcrata. El cap de l’executiu, força molest, va demanar retirar aquest adjectiu del diari de sessions. El portaveu de Ciutadans, Edmundo Bal, va incidir en aquesta idea i li va dir «Rei Sol» en record de Lluís XIV de França.

Sánchez es va mantenir ferm en la versió del Govern: no hi ha cap gir, tan sols «un posicionament clar», «un pas més en el camí» i «un aprofundiment» de la via que va iniciar Espanya el 2007. Amb això, va reiterar, es tanca una crisi amb el Marroc i s’obre una nova etapa amb l’objectiu de «defensar els interessos» espanyols i garantir la seguretat de les fronteres amb altre països.