La justícia ja no preguntarà a les víctimes de violació si van tancar bé les cames, però deixarà de qüestionar-les?

Expertes juristes valoren com un avanç el canvi que portarà la llei de garantia integral de la llibertat sexual, però demanen que el Parlament millori la definició del consentiment i alerten que el seu èxit a l'hora d'evitar la victimització secundària de les dones dependrà de la interpretació i aplicació que jutges, fiscals i altres actors jurídics facin de la norma. En això, la formació per erradicar estereotips de gènere resultarà crucial.

Del "no és no" al "sí és sí"

La modificació plantejada del Codi Penal suposarà un canvi de paradigma que castigarà com a agressió tota conducta sexual que no compti amb el consentiment de les persones implicades, serà necessari el sí. La llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual passarà d'un sistema que exigeix demostrar que la víctima es va negar i va resistir a un altre que requerirà un consentiment afirmatiu i que acaba amb la distinció entre abús i violació.

"Sembla que si la dona no deia que no, calia presumir que s'havia donat aquest consentiment. En altres paraules, el missatge transmès era que les dones es troben disponibles per a les relacions sexuals tret que es demostri el contrari, això és, tret que es demostri que s'oposen a la relació sexual de manera clara i terminant (resistència activa)", expliquen des de l'Associació de Dones Jutgesses d'Espanya (AMJE).

L'associació denuncia que "aquest missatge resulta absolutament intolerable en una societat moderna i democràtica, que protegeix la llibertat de les dones com a dret fonamental" i insisteix en la necessitat de legislar delimitant un concepte clar del consentiment que eviti interpretacions judicials discriminatòries per a les dones.

Estereotips caducs i erronis

Per tant, avui les víctimes de violació han de demostrar que es van negar a tenir relacions sexuals i que van patir violència o intimidació perquè l'agressor sigui condemnat per agressió sexual i no per abús. Això, en la pràctica, ha portat a les víctimes a sentir-se jutjades i culpabilitzades per "un procés judicial que continua actuant amb un binomi masclista de què les dones o són víctimes o són culpables", explica l'advocada de l'Associació Assistència Dones Agredides Sexualment (Aadas), Nahxeli Beas.

Casos com les violacions grupals de Manresa i dels Santfermins han evidenciat l'estratègia d'apretarr a les víctimes durant els interrogatoris per detectar contradiccions i confirmar el seu relat, el qüestionament del comportament sexual de la dona, l'exigència d'heroïcitat per acreditar una agressió i els estereotips i biaixos cognitius en els operadors jurídics. Una forma de conducta que provoca victimització secundària.

El mateix Tribunal Suprem ha alertat que existeix una "errònia i censurable concepció de com ha de ser una víctima" dels delictes sexuals "influïda per caducs i erronis estereotips de gènere".

Quan el Parlament li doni el vistiplau, la llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual castigarà com a agressió sexual qualsevol atemptat contra la llibertat sexual d'una altra persona sense consentiment. "Només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona".

Això suposarà passar de preguntar a la víctima com es va resistir a interrogar-la sobre si va consentir i com ho va fer, precisa la magistrada del jutjat de violència sobre la dona de Castella-la Manxa, Cira García.

Acabar amb les sentències vergonyoses

La directora de la Fundació Dones, Marisa Soleto, denúncia que a Espanya s'han produït sentències i vots particulars sobre casos de violència sexual "vergonyoses" i que la justícia no ha donat una resposta adequada a les víctimes.

"Col·locar el consentiment en el centre i aquests eslògans del només sí que és sí que han de tenir una traducció penal i en el marc del procediment criminal que garanteixi que es deixa de preguntar a les dones pel seu comportament heroic en el marc del delicte contra la llibertat sexual i potser es comença a preguntar als agressors si van fer prou per obtenir el consentiment", asseverava Soleto davant la Comissió d'Igualtat del Congrés dels Diputats.

Per a la presidenta de l'Associació de Dones Juristes Themis, María Ángeles Jaime, la nova legislació contribuirà al fet que s'eviti la victimització secundària i farà que "no es qüestioni permanentment si la dona és víctima o no".

Ara bé, Fundació Dones i Themis assenyalen que caldrà esperar un parell d'anys per començar a veure la seva aplicació real, que dependrà en bona part de la interpretació i aplicació que jutges i jutgesses facin del Codi Penal. La clau de la reforma legal estarà a evitar unes certes interpretacions judicials que relativitzin l'absència de consentiment que sobretot es fonamenten en estereotips.

"El consentiment afirmatiu també pot resultar problemàtic. (...) Al final, el sí i el no de les dones es troben amb una problemàtica molt similar que és que hauran de ser interpretats pels jutges en el procediment judicial. Tant el sí com el no es poden qüestionar si no hi ha perspectiva de gènere", incideix l'advocada Beas.

Al seu judici, el projecte hauria de millorar-se abans de la seva aprovació definitiva per reforçar l'obligatorietat de la formació en perspectiva de gènere tant dels jutges com de fiscals i lletrats -la redacció dels quals considera vaga i poc detallada-, de manera que disposin d'eines d'interpretació lliures d'estereotips que evitin que el procediment es converteixi en un "escrutini minuciós" de què va fer o va deixar de fer l'afectada. Incideix Beas en què no tan sols és el que es pregunta el que pot incomodar i fer patir a la víctima que presta testimoniatge, també la forma en la qual se li pregunta.

Segons el Consell General del Poder Judicial, la definició de consentiment no servirà per evitar la victimització secundària, "perquè el debat girarà sobre l'existència de tots els elements que s'integren en la definició, la qual cosa provocarà que els interrogatoris se centrin en la manera en què la víctima sol prestar consentiment sexual".

El consentiment

Espanya té pendent des de 2014 canviar la llei per articular la tipificació dels delictes sexuals en funció del consentiment, un mandat del Conveni d'Istanbul.

El projecte de la llei de garantia integral de la llibertat sexual, que es troba en fase de ponència en el Congrés dels Diputats, diu que "s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona".

La jurista Beas afirma que aquest canvi de paradigma abastarà suposats que abans no eren considerats agressió, ja que s'exigia un no impossible per a les víctimes: la submissió química, la immobilitat tònica, la indefensió apresa, els desequilibris de poder i estatus amb l'agressor i aquells casos en els quals la víctima està afectada per alguna vulnerabilitat (per exemple, quan treballa en situació administrativa irregular i l'assetja l'ocupador té poc marge per dir que no). "Ampliar al consentiment afirmatiu engloba aquestes situacions i és molt important", destaca l'advocada.

No obstant això, estima que la definició podria millorar-se si es detalla que el consentiment és dinàmic i variable, alguna cosa que reitera ONU Dones. Això vol dir que es poden consentir unes pràctiques i no altres (per exemple, penetració vaginal, però no anal), relacions amb unes persones i no amb unes altres, penetració amb preservatiu però no sense protecció. També que el consentiment inicial es pot revertir en qualsevol moment.

"Si en un moment donat t'he fet uns petons, això no et dona dret a ficar-te en el meu llit quan estic adormida i que em penetris sense consentiment", exemplifica Beas.

En el mateix sentit, l'Associació de Dones Jutgesses d'Espanya considera incompleta la definició del projecte i advoca per afegir que "ha de romandre vigent durant tota la pràctica sexual" i estar delimitat a una o a diverses persones, a unes determinades pràctiques sexuals i a unes determinades mesures de precaució, tant davant un embaràs no desitjat com davant infeccions de transmissió sexual. Aquest pronunciament de l'AMJE ha estat recollit per ERC en una esmena a l'articulat de la llei en la qual justifica que cal delimitar "un concepte clar del consentiment que eviti interpretacions judicials discriminatòries per a les dones". 

L'AMJE destaca que amb aquesta addició s'eliminen motius de defensa que a vegades s'usen per a exculpar l'"stealthy" (retirada del preservatiu sense permís) o algunes pràctiques no desitjades.

Des d'ONU Dones es posa l'accent que el consentiment ha de ser lliure, expressat sense pressions ni enganys i amb coneixement.

L'Associació de Dones Jutgesses apunta que aquesta llei pretén visibilitzar de manera clara i decidida allò que constitueix la base i el nucli de la llibertat sexual, el consentiment, "la concurrència del qual ha de ser clara i concloent i no pot deixar-se a la interpretació àmplia i lliure de terceres persones".

El Tribunal Suprem ja ha incidit en dues sentències en què “la llibertat de decidir amb qui desitja mantenir una relació sexual és patrimoni de la dona, i no pot ser interpretat subjectivament per ningú i atribuir-se una decisió de mantenir relacions sexuals amb ella tret que existeixi un exprés consentiment de la víctima per a tal fi”.

"Si no existeix el consentiment, la llibertat sexual de la víctima està per sobre de les interpretacions subjectives que pugui dur a terme l'agressor, ja que no està legitimat per interpretar sobre la decisió de la dona, sinó a preguntar si desitja tenir relacions sexuals i no forçar-la directament a tenir-les. (...) Les interpretacions subjectives de l'autor quant a la relació sexual amb una altra persona queden fora de context si no hi ha consentiment d'aquesta última", considera l'alt tribunal.